200.000 euros pel darrer bocí de litoral privat
L’estat portugués pagarà 200.000 euros per comprar una part de la platja d’Armação de Pêra, a l’Algarve i acabarà així amb una raresa: la darrera platja de propietat privada portuguesa. Hauran estat 99 anys d’història d’ençà que el 1913 João da Costa Sant’Ana Leite compràs aquest bocí de platja per dedicar-se bàsicament a la pesca i que ningú no l’emprenyàs. Avui en dia la pesca ja fa temps que no és el principal rendiment de la platja i tot i que la família no pot impedir que els banyistes arribin a la platja -n’hi van milenars cada any- i no hi pot construir res, encara acabaran traient una picossada d’aquest bocí d’arena.
I per què cal comprar-lo? Doncs molt senzill, sense tenir la propietat estatal, el govern no pot instal·lar-hi res i per tant no pot treure rèdit de les concessions dels serveis. Per tant, Portugal ha de comprar la platja per poder instal·lar-hi xiringuitos, llocs de socorrisme i altres utilitats que fan més còmoda la vida a la platja.
L’Estat podria no comprar la platja, és clar, però resulta que ja en té una part en propietat, que no pot explotar perquè l’única part idònia per col·locar aquestes instal·lacions és la que és privada. Segons els analistes, el preu que pagarà Portugal per aquest bocí de platja és una ganga, està per sota del preu del mercat. Però la pregunta és: qui determina el preu de mercat d’una extensió d’arena, roques i mar?
Ah, i no us penseu que l’hereu del senyor Leite ha fet el negoci del segle. D’entrada perquè ara ja són deu i com a molt, arreplegaran 20.000 euros per hom. Sense comptar el que hauran de pagar a hisenda. Bé, tampoc no està malament per tres hectàrees de platja.