Esperar que Europa, que en aquests moments presenta greus problemes estructurals i de liquiditat, aporti més diners a Portugal per combatre l’atur juvenil, és una temeritat. Doncs bé, el govern de Passos Coelho viu en una situació tan fotuda, que ser temerari ja no és el pitjor dels seus mals. Europa ja ha confirmat que Portugal haurà de passar amb els 352 milions que té assignats i que no hi haurà cap nou pla per als joves.
Portugal -i tots els països de la Unió Europea, sobretot els del sud, començant per Espanya- haurien de replantejar-se moltes coses de les seves mesures per generar ocupació, especialment entre els joves i els menys formats. La lliure circulació de persones i mercaderies ha demostrat una cosa: el nivell formatiu a Portugal i a Espanya no pot competir amb els dels països de l’Est (ni amb els de l’Europa avançada).
A Portugal són moltes les empreses que prefereixen contractar ciutadans txecs, polonesos o hongaresos que no portuguesos. Motius n’hi ha a cabassos: facilitat per aprendre els idiomes, adaptació al lloc de treball, domini de l’anglès i de l’alemany, una cultura del treball i de la productivitat molt diferent… i davant d’aquesta competència, què ha de fer l’Estat?
Doncs se suposa que buscar solucions. Fins ara, el servei estatal d’ajuda als aturats és molt més una oficina on tramitar els ajuts i subsidis que no un lloc on aconseguir una feina. Portugal proposa incloure més pràctiques remunerades a les empreses. La idea pot ser bona sempre i quan els incentius per a les empreses arribin només si després es produeix una contractació, perquè el que està passant és que les empreses s’abasteixen de mà d’obra a cost zero a canvi de les pràctiques. I així, cada sis mesos o cada any, arriben joves delerosos d’aprendre que acaben fent la feina bruta sense que després es produeixin contractacions.
Però en realitat, els experts asseguren que si realment es vol acabar amb l’atur juvenil, Portugal ha de modificar de dalt a baix el seu sistema educatiu per fer-lo veritablement competitiu amb la resta dels països d’Europa de la seva mateixa categoria. D’altra banda, per acabar amb l’atur, també haurà de perseguir fortament l’economia submergida (que no deixa imposts) on es col·loquen els treballadors menys fomats, que una vegada acabats els subsidis (i fins i tot mentre els cobren) treballen bé a la construcció, bé al camp, bé en altres sectors, sempre en negre i sense cap seguretat. En aquest sentit, els experts asseguren que només hi ha una manera de controlar que això no passi: obligar els aturats a fer alguna cosa a canvi dels diners que reben. I aquesta cosa serà segurament cursos de formació d’assistència obligatòria.
L’Estat portuguès ha de veure que invertir en modificar el sistema de subsidis i invertir en formació és quelcom que a la llarga serà beneficiós i els podrà servir per estalviar diners. Sols que per això s’ha de tenir amplitud de mires.