PORTUGAL NO ÉS PAÍS PER A GALS

Sobre balcons que cauen…

Portugal no és un país per a gals. El cap de la tribu d’Asterix només tenia por d’una cosa: que el cel li caigués damunt del cap. Si visqués a la Lisboa actual la por estaria més que justificada. Ahir, a la cantonada de casa, un balcó es va precipitar i va estomacar de valent una paperera en una metàfora de la situació actual en la qual viu el país. Per sort, els vianants i els cotxes se salvaren.

La cosa va acabar un grapat d’hores després amb els bombers enfilats dalt d’una grua picant pedra com si fossin paletes i amb un embús de trànsit notable. No és res nou. A Lisboa es calcula que hi ha set mil edificis buits que es van podrint per si sols sense que els propietaris –que sovint són institucions i fins i tot el propi ajuntament- facin res per evitar la degradació. Simplement, no poden pagar-ho.

Ahir al carrer hi havia més badocs mirant que no bombers treballant. Res d’extraordinari. Fa un any i busques les pluges varen desprendre una escultura exempta d’un edifici de la vora. En aquesta ocasió la cariàtide sí que va aplegar un cotxe i el va esbudellar. Ahir només es varen carregar una paperera. Es veu que la crisi fins i tot ha arribat als balcons en precipitació. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *