Sense caure en el tòpic del somni humà del voler volar, sempre m’ha fascinat el vol dels ocells (en el sentit més ample del terme). L’elegància del vol, l’harmonia del vol grupal, fins i tot els grans estols que fa un temps ens acompanyen, anàrquics, però amb la impressió de que un ordre intern que se’ns escapa a la nostra visió humana. Ells, per ells, els ocells dominen el medi gasós, l’aire que respiren. Dominen el cel.
El 61 dels 365+1.