Te de gessamí
Aquests dies de la Fira de Sant Josep
de Mollerussa, i de fet des de fa temps, era habitual escoltar que
l’única sortida pels productes agràries i ramaders és
que tinguin un valor afegit. Productes ecològics, de quarta
generació ( per exemple fruita tallada i pelada, embossada al
buit i a punt per menjar), denominacions d’origen i de qualitat…
L’exemple més clar, i curiós,
d’aquest tipus de producte el vaig trobar, però,… en un
restaurant xinés de Mollerussa. (segueix)
El propietari del restaurant em va dir
que em donaria un dels tes que pren ell.
Va portar una mena de bola ovalada, més
petita que un ou de guatlla, de fulles de te. La va col·locar
en un vas llarg de vidre, i va posar l’aigua calenta.
Poc a poc la bola de fulles es va anar
inflant fins que es va obrir i va sortir un ram de gessamí,
amb flors vermellenques i blanques. Preciós, hipnòtic.
Bocabadats, els que seiem a taula vam quedar embadalits amb aquell
espectacle, magnificat per l’augment del vidre i l’aigua.
De tant en tant anava remenant suaument
l’aigua, perquè es moguessin les fulles i les flors. No vaig
gosar ni posar sucre per no malmetre l’espectacle. Quatre parells
d’ulls observant el canvi de color de l’aigua així que
s’anava fent l’infusió, sense perdre, però,
l’encant inicial.
Mai m’ha dolgut tant acabam de beure
un te.
miQuel