Jem Cabanes es retira de VilaWeb. Em sap molt greu.
Lo Jem és d’aquelles persones que dona gust sentir com parla. Com raona.
El vaig coneixer a Mataró, en el dinar d’una trobada de locals. Amb una barba exhuberant (aleshores), com un eremita. Menut, magre, però ple de vitalitat. I savi. Embadalit, mirava de no fer soroll al mastegar, per no perdre paraula del que deia.
Aquests anys han estat un privilegi saber que el tenia a mà, en algun punt de la xarxa. Una sort poder xerrar amb ell.
Podria dir més coses però lo Pep Albinyana en fa un retrat molt encertat en el seu apunt
En Jem.
I et manllevo la teva salutació de comiat per desitjar-te tota la sort del món
Salut i delit, Jem