Màrius Carretero
Per una piulada de la Lourdes Cardona
m’he assabentat, aquesta nit, de la mort de Màrius Carretero.
Conegut com aquarel·lista, la seva
trajectòria artística es remunta en el
temps i les temàtiques, com alguna vegada m’havia explicat lo
Francesc Pasqual, company d’aventures amb el grup Can 64 i altres
històries.
Vaig conèixer al Marius Carretero (i
la seva senyora, companya omnipresent en tots els actes on varem
coincidir) en una exposició seva a l’ermita de Sant Sebastià de
Fondarella. Sempre he valorat la dificultat de, i m’han agradat de per
si, les aquarel·les. I les de Carretero tenien l’empremta del qui
ja ha mullat molt paper.
Amb els seus inseparables barret i
bastó, ens havíem anat trobant puntualment en diferents actes on
sempre era el Màrius el primer en saludar-te. I d’aquestes trobades, en
la que més paraules intercanviàvem era en la Festa de les Cassoles
de Miralcamp. Cada any coincidíem, un moment o altre. Tret d’enguany
en que va ser un arribar, tirar la foto, recollir la informació i
marxar. I hi vaig pensar, i fins i tot trobar a faltar, que no havia
vist ni saludat al Marius Carretero i la seva senyora.
I ara encara em sap més greu, sabent que l’any vinent no ens tornarem a saludar.