La cançó del Dentoles
Sembla ser que des de fa uns dies que
ja sona per locals nocturns.
Desconec si és la versió
que escoltem en els anuncis o un DJ ha fet un maxi-single extended
version (que era una de les denominacions de les versions ampliades i
ballables de qualsevol cançó, quan aquestes es gravaven
en vinil)
En tot cas, la cançó
del Dentoles ( que diria el Partal), la del “dóna corda al
català” ha entrat en el circuit musical nocturn.
Si això té
continuïtat (a veure si arriba al més alt del top ten de
qualsevol d’aquests que hi ha a les radiofòrmules) la
campanya, vulguent o no, haurà entrat en un territori advers a
la nostra llengua, l’oci nocturn.
Diuen els especialistes que
en el camp de les relacions humanes, especialment nocturnes o de
recintes tancats, el català ha perdut terreny. Es a dir, la
gent lliga en castellà.
Ara, a base de que els hi
matxaquin la tonada es possible que molts parlin en català i
quan s’equivoquin no contestin en castellà.
Clar que, si no som tant
optimistes (som catalans!), podem pensar que molts joves d’ara facin
el mateix que nosaltres fèiem fa anys. Anàvem
acompanyant la cançó amb un murmuri i quan arribava la
tornada cridàvem “…its a wonderful, wonderful life…”.
I amb això ja en teníem prou per creure que sabíem
anglès i que la vida era meravellosa.
miQuel