Dia Internacional de l’Aigua
Després de l’enrenou de la Fira de Sant Josep tornem a retrobar-nos en aquest indret.
De fet el que en l’últim escrit apuntava una situació inquietant ara s’ha tornat una realitat preocupant i greu.
Es podria dir que qualsevol conversa que s’ha mantingut durant la fira, fins i tot les que tenien que veure amb transaccions comercials, han girat tard o d’hora al voltant de la sequera, l’absència de pluges, els pantans buits i la por de que la neu s’evapori i no es torni aigua, i les conseqüències que això pot tenir.
Fins al punt que els responsables polítics alertaven de la situació que pot, fins i tot, afectar a l’abastiment d’aigua de boca. N’hi havia, però, que es permetien fer algun acudit, tot i demanar disculpes tot seguit. Uns acudits que ajuden a validar certa creença popular que diu que els polítics sempre donen les culpes als altres, fins i tot quan ningú els demana responsabilitats. (segueix)
És el cas d’un conseller que, preguntat sobre el tema de la sequera, fent broma i disculpant-se alhora, va dir que la culpa era de l’Església, que no havia fet bé els seus deures, referint-se a les rogatives, pregàries i processons que antigament es feien en temps de sequera i que ara no es fan.
El conseller, a igual que la majoria de la gent, ha oblidat que, simbòlicament, els sants de les rogatives els vam cremar quan es van començar a construir els pantans.
Per cert que avui és el Dia Internacional de l’Aigua, que vendria a ser la versió laica del dia en que els nostres avantpassats dedicaven a una figura del santoral i que era el "responsable" del tema de l’aigua.
En el cas de la plana d’Urgell, segons m’ha explicat l’Esteve Mestre, les demandes d’aigua anaven adreçades a la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís, a la que hi pregaven una cinquantena de poblacions, tot i que el d’Ivars d’Urgell disposaven de la de la Verge de l’Horta, un localisme que també es donava en alguna altra població.
Una devoció que tenia la opció masculina, i d’un abast geogràfic més gran, en el Sant Crist de Balaguer, que des el mirador del santuari observa tot el Mascançà.
miQuel