Publicat el 31 de desembre de 2024
A pessigades #56
Com una orelleta, pessiguem, trenquen a trossos els dies que anem consumint. Buscant la dolçor per damunt de l’amargor de l’oli recuit. I deixem el centre, ple de sucre, per tenir la sensació, el darrer record de que les coses, malgrat tot, han anat bé… i ens quedem amb el regust ensucrat abans de tornar a pessigar.
El 24 s’acomiada amb el 56 dels 365+1.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de 365 més 1 per baladruga | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent