Poques vegades m’he trobat amb la muda d’una serp.
Impressiona veure aquest tros de pell, buit, un punt esquarterat, la forma del record del que ha estat… i del que deu ser la nova pell, la nova serp que ha sorgit de dins.
Fa tres dies que els pètals de les pomeres es van obrint (els dels presseguers i altres pinyols ja fan alguna setmana i els de les pereres, entremig).
Enguany coincidiran amb uns dies que marquen gelades. Mala peça al teler.
A veure com anirà …
Després de la grisor hivernal i les primeres pinzellades de verdor de les fulles inicials, els punts de color rosa vermellós marquen l’estat (fenològic) previ a l’esclat floral de les pomeres.
Escatxics de color que anuncien el final de l’hivern i l’arribada de la primavera (tot i que les previsions marquen un canvi de papers a final de setmana, amb el traspàs estacional ).
En tot cas, un anunci més, en forma de color, de que la natura no s’atura mai.
Tot i que fa anys que la part més important es fa amb productes fitosanitaris (aclarit químic), tard o d’hora es fa una passada manual, per aclarir. Es a dir, treure l’excés de fruits i els que presenten defectes.
De fet, encara és d’hora (per aquí no acostumen a aclarir fins entrar el juny), però una passada ràpida, ara. per la part alta et permet veure com es presenta la collita en una part de l’arbre de difícil accés. I al mateix temps, veure l’estat de la fruita…i les pomes que ja s’han tret ara, no caldrà treure-les després…
Fa un temps s’hauria fet estrany (de fet gairebé impossible) veure, en el darrer tram de maig, un tros preparant-lo per sembrar.
Avui, els cicles curts (i els llargs per l’altra banda) del panís ho permeten. I que el pagès pugui preparar la terra segons les seves necessitats o possibilitats… i amb el que ha plogut, potser podrà sembrar de saó i tot.
Treure llucs ara a la primavera és d’aquestes feines que sempre he sentit opinions diverses, sobre si cal o no fer-les, si li és bo o no, a l’arbre.
Fa temps que deslluquem, sobre tot en les Galaxy (una varietat de poma gala). Ho fem per treure-li ombra i que el sol entri més bé, dins de l’arbre, i la poma agafi color. És una feina que si es fa ara, amb el lluc encara tendre, és ràpida i de bon fer. Si li saps veure l’orientació del lluc, es trenca de pressa (i de fet, si es tendre, es trenca facis com ho facis). Al principi es feia anar estisores d’esporgar. Fa temps que fem anar les mans amb uns guants de pell i anar fent via.
Els llucs són els brots tendres que surten a les rames i que, amb el temps, esdevindran rames. Els que traiem ara són el que pugen amunt o que veus que fan massa tap i no han de ser útils.
Hi ha diverses maneres d’anomenar-los, a més de llucs: xupons (perquè xuclen la saba de l’arbre ), cavallers (perquè van muntats damunt de la rama). Amb tot, encara que no la faci anar, sempre he tingut en estima una que em va dir mon pare: estudiants… que me la va dir quan vaig plegar d’estudiar.