Tombant pel Mascançà

Hi ha qui diu que l’escriptor perd el control, sobre el significat del que ha escrit, en el moment que publica i es llegeix la seva obra… que passa a mans del lector.

Però, quin control en té abans d’escriure i, a més, quan es tracta d’un encàrrec?

A banda de que li suggereixin el tema… qui paga, mana?, com fa al dita, sobre el contingut? O l’autor és amo i senyor en quant és el que signa i, per tant, dona la cara (o el prestigi, si és que el té) pel que s’ha escrit?

Tractat d’Esmenalogia, de Renat de Rossinach, sorgeix a partir de quan el que paga i el que cobra no s’acaben de posar d’acord sobre com encarar un article (en aquest cas de Turisme Rural) per una revista.

No se si el tema pot semblar banal però és el detonant que porta a Renat de Rossinach a parlar, reflexionar, emprenyar-se, fer broma i buscar la complicitat del lector en prop d’un centenar de pàgines que tracten del turisme rural, sí, però també de cert poder (o de les persones que l’ostenten) i altres temes que van sorgint en un text que, quan li agafes el punt, t’ho passes molt bé.

Per cert, si enlloc d’un llibre fos una pel·lícula, abans o després de la mateixa, s’hi podria posar (pel que tinc entès) «basat en fets reals» (ni que siguin explicats només des d’una sola banda).

Del pseudònim Renat de Rossinach trobem poca cosa a la xarxa. Un canal de YouTube on s’esgruna el llibre en petits videoclips. O un compte de Facebook. I la plataforma (ara no em ve de gust posar el nom… ves quina ruqueria, però m’ha agafat així…) on, si no tinc mal entès, és l’únic lloc on es pot comprar el llibre (en format digital i físic), que pel que sembla, és el primer que escriu amb aquest nom o, més ben dit, pseudònim.

Bona lectura i bon humor… que no faltin!

L’any passat, el lliurament del Premi de Poesia Maria Mercè Marçal (i que va guanyar, per primera vegada, un autor del Pla d’Urgell, Jaume Suau, amb “Ulls de cugula“) va ser el darrer acte social rellevant (potser seria més adequat dir multitudinari, però unes 400 persones en un sopar no se si s’adiu a aquest qualificatiu) que es va fer al Pla d’Urgell abans del confinament.

Poc podíem pensar que, un any després, encara seguiríem mig confinats. I que el sopar on es lliura el premi quedaria limitat a un acte retransmès via YouTube (mirant la part positiva, dóna més opcions de ser visualitzat).

En tot cas no treu rellevància a Josep Ballester (Alzira, 1961) estar el guanyador del XXIII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal amb l’obra «El llibre dels somnis» (títol amb que s’ha presentat a concurs el poemari guanyador).

En el lliurament, l’autor ha recordat com va conèixer M.M.Marçal o el llegat dels poetes de l’Alzira mora. Per la seva part, el membre del jurat, Ramon Rubinat, ha llegit el text escrit per la secretaria del jurat, Àngels Marzo (que no ha pogut assistir a l’acte), on es fa semblança amb el «Llibre del fets» de Jaume I» i el poemari de Josep Ballester. I es que, com s’ha dit en el parlaments, els somnis són part important del poemari guanyador.

Aquest i altres detalls els podeu seguir en el vídeo de l’acte de lliurament del premi, que convoca el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, en honor a la poetessa d’Ivars d’Urgell, i que publicarà Pagès Editors en la seva col·lecció Biblioteca de la Suda.

Enguany s’havien presentat 55 obres a concurs.

Fa un parell de setmanes que Cervera és Vila del Llibre (la segona que hi ha a Catalunya, després de Bellprat) .

Va ser una bona ocasió per tafanejar els nombrosos llibres que les editorials (una trentena) van parar pel carrer Major.

Veure cares conegudes com Màrius Serra, Antonio Baños, Jordi Borràs (un dels bons fotoperiodistes del país) o Martí Gironell (de fet, hi havia una vuitantena d’autors convidats)

Fer-la petar una estona amb Josep Gelonch, ara que farà deu anys que es va embolicar de valent (amb Jaume Graus i Jordi Quer) a tirar endavant l’Editorial Fonoll (que gairebé en porta vint rutllant). I amb Josep Camps que ha tingut cura de «Tres nits» (publicat per aquesta editorial junedenca) de Ramon Xuriguera (ara que fa 50 anys de la seva mort).

Embadalir-se una estona amb l’exposició d’ex-libris dedicats al Quixot (vaig fer tard a la trobada d’intercanvi de punts de llibres…).

Espais i contacontes dedicats al Petit Príncep, autors-rapsodes llegint la seva obra, aparadors dedicats als llibres, tallers diversos i per a totes les edats, presentacions i xerrades…un munt d’activitats (una seixantena) concentrats en dos dies dedicats plenament als llibres.

I si us vareu perdre aquesta festa dels llibres, com a mínim us queda «Els Encants dels llibres», la reconversió de l’antic local del Museu del Blat reconvertit en una llibreria d’ocasió que, així ho van explicar els que en tenien cura, obrirà els caps de setmana. A més de l’activitat mensual que, si més no, els responsables de Vila de Llibre han anunciat a la seva web. Tot plegat una bona excusa per atansar-se a la capital de la Segarra.

Per cert, la propera Vila de Llibre serà Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, el 25 i 26 de març de 2017.

Potser m’agrada tant el que l’envolta que ella en si mateixa, tant se val. En tot cas, fa molts anys que em declaro lector de novel·la negra.

Per això celebro que Pagès Editors s’hagi posat al davant d’una nova iniciativa cultural a Ponent: «El Segre de negre», dedicada a la novel·la negra i que es farà a Lleida el 3 i 4 de juny.
Crida la presència d’Andreu Martín, però també m’agrada la possibilitat de saber de les darreres novetats del sector i un parell de taules rodones amb escriptors (molts ponentins) i persones relacionades amb el sector.

Els diversos actes es faran al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) una de les entitats organitzadores amb l’Ajuntament de Lleida, el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Lleida. Només per voltar pel pati de l’IEI ja paga la pena…

Els que anyoreu el «…amb tinta negra», que fa anys va organitzar la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa, o us atanseu, quan podeu, al BCNegra o a qualsevol altre festival del sector no us podeu excusar i deixar de visitar Lleida el primers dies de juny.

Pel que vulgueu més informació, en trobareu en aquest enllaç a l’acte de presentació es va fer dimecres, 25, a la seu de Pagès Editors, amb la participació de la regidora de Cultura, Montse Parra, l’escriptora Montse Sanjuan, l’editora Eulàlia Pagès, el director territorial de Cultura a Lleida, Josep Borrell, la directora de l’IEI, Montse Macià, i el president del Gremi de Llibreters de Lleida, Jordi Caselles.