Vent #045
Res com la quietud d’una branca a terra per mostrar la violència del vent.
El 45 dels 365+1.
Res com la quietud d’una branca a terra per mostrar la violència del vent.
El 45 dels 365+1.
A vegades cal mirar a terra i adonar-nos del privilegi de veure la vida dempeus. De ser lliures de fer, anar on volem.
El 43 dels 365+1.
Potser perquè no hi passo gaire (en aquesta direcció) no havia vist el mural. Potser perquè fa pocs dies que tornem a tenir sol, potser pels colors del mural i de les senyals… el significat que s’ha dibuixat al meu cap… una rostre de dona il·luminat i acolorit, però mig cobert per l’ombra, les senyals de prohibit el pas i tirar cap a la dreta… tot plegat.
Un treball mural de la Kamma Marlo.
I el 36 dels 365+1.
Aclariment: per no generar dubtes, he tret lo de “nou” treball mural ja que, com m’han recordat, no és dels darrers treballs de la Kamma Marlo. Només ho havia posat com a indicació que és un altre dels seus treballs. Queda dit.
Com si fossin urpes, que no saps si lluiten per pujar o per no caure. En tot cas, sobreviure, com les canonades de ventilació que renoven l’aire que ens dóna vida.
El 22 del 365+1.
Feia dies (setmanes, més aviat mesos) que no plovia un dia sencer (aproximadament).
Tolls, tot el terra moll (sota els cotxes, també) … i es veu que avui és sant Canut i, si plou avui, tres mesos en veure el terra eixut… ja en parlarem.
El 18 del 365+1.
Molts camins, ni te n’adones del que que surt a la fotografia… fins que, vista en la tranquil·litat casolana, té un punt afegit d’interès.
De fet, fotografiar punts lluminosos potents amb un fons enfosquit no és del més fàcil en fotografia. I, en aquests cas, assumint que no era allò que volies, té un punt curiós.
Allò de que sona la flauta… quan vol. I tu no saps perquè… en tot cas, quan una cosa surt millor del que et pensaves, sempre et deixa un bon regust…
I quinze de 365+1.
Afeccionat al paper imprès, sempre m’aturo davant dels quioscos o aparadors de les llibreries… això quan no hi puc entrar.
A la Llibreria Dalmases de Mollerussa (ja fa anys que van celebrar els 75 anys oberts) hi ha un valor afegit. A la vora dels aparadors principals de l’entrada, en la mateixa façana hi ha un parell d’aparadors de paret.
Fa uns temps que la Núria els va omplint amb cartells informatius però també altres papers (retalls de premsa, fotografies, dibuixos…) i un petit mapa dels Països Catalans en relleu que fan que pagui la pena aturar-s’hi una estona. Sense pressa.
La boira fa un parell de dies que senyoreja per la plana d’Urgell. Un temps ideal per tastar les castanyes que couen els membres del cau del Palau d’Anglesola.
En propers apunts no m’esplaiaré tant.
Només (si li trobo) títol de la foto, població on s’ha fet, la càmera amb que l’he fet i potser alguna altra dada.
Jeure (Mollerussa, 2010)
Canon 550D