ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Bones notícies finalment des de Grècia, si bé ja avançades per les eleccions locals de la setmana passada. El triomf de Syriza ha estat ben nítid. Recordem que Tsipras havia plantejat les europees com una mena de referèndum antiausteritat contra la barbàrie de les polítiques que Nea Demokratia, el PASOK i la troika estan inflingint contra la població grega i, en particular contra les persones més desvalgudes. Unes polítiques que no són sinó una flagrant i constant violació dels drets humans dins del propi territori de la fantàstica i súperdemocràtica Unió Europea (la de Le Pen, Juncker, nazis danesos….). La raó de tan patiment? Que els bancs alemanys que s’han vist arrossegats per la crisi grega no perdin massa diners.
Ara bé, un banc no és un negoci privat? Si van arriscar i van perdre, és el seu problema. Si jo poso una parada de souvlakis a la plaça Sant Jaume i no em funciona, em pagarà algú les pèrdues? Hauré arriscat i perdut. Què hi farem, el próxim cop ho faré millor. D’això es tracta, la famosa ‘emprenedoria…o no??
Si el sistema econòmic necessita bancs, fem-los públics o ètics. Si algú vol fer negoci deixant diners, cap problema, però que no demani que li paguem els plats trencats. Quan van bé, no ens fan cap regal….
Una part important dels grecs han dit que prou a l’austeritat, a la barbaritat, a l’expoli cap als bancs. Una part important dels grecs s’ha alçat amb dignitat, com van fer altres vegades en la seva història. I ens marquen el camí a la resta de pobles víctimes de la cobdícia infinita, il·limitada, aliena al dolor humà, del capital. Recuperem la dignitat, αξιοπρ?πεια.