EL FORMATGE MANOURI….
Aquesta nit ens sentim generosos i us fem un regal que ens agraireu. Avui dia tothom coneix el feta, bàsicament en les seves infames versions industrials provinents de Dinamarca o la RFA. Però pràcticament ningú coneix altres formatges grecs. I n’hi ha de molt bons, com el fantàstic formatge fumat de Metsovo, el metsobone (Μετσοβ?νε) –ja en parlarem- o altres com el kefalotiri (Κεφαλοτ?ρι), el graviera (Γραβι?ρα) o el misizra (Μυζ?θρα).
Però avui parlem del manouri (μανο?ρι), un formatge blanc fresc semi-tou fet del sèrum drenat de la producció del feta (ovella o cabra),afegint-hi llet i/o nata. Té alguna similitud amb el feta, però és molt més suau i molt poc o gens salat. La seva textura és cremosa i lleugerament granulada, amb un sabor pràcticament de nata. Com el feta, no té una escorça externa dura. Habitualment es ven en rotllos o en peces quadrades com les del feta envasat.Té un contingut de greix entre el 36 i 38%, i un baix contingut de sodi de 0,8%.
Es produeix exclusivament en àrees protegides amb DO a Macedònia Central i Occidental i en Tessàlia. S’utilitza en amanides, pastes (com la fantàstica spanakopita), i altres plats, i molt sovint com formatge de postres, amb mel o fruital, per exemple….. També el podeu fer al grill: extraordinari! Hi ha qui el troba similar a la ricotta salata. No fem broma: n’és molt superior!
Per sort, ara el podeu trobar a Barcelona. Aviat us diré si a València també. Com a mínim a Alfil, a la plaça del diamant de Gràcia. Potser hi ha més llocs.
Diuen que fou Aristeu (Αρισται?ος), fill d’Apol·lo i la nimfa Cirene, a qui els déus van lliurar el secret de fer formatge. També va aprendre de les muses les arts de la medicina, l’endevinació, la caça i la cria d’abelles. Vaja, un setciències! I vés a saber, és veritat que aquests grecs tenien molta imaginació, però quan tasteu el manouri potser comenceu a pensar que potser sí té un origen diví. Bon profit!