“METAUX” DE IANNIS XENAKIS
Iannis Xenakis – Γιάννης Ξενάκης– (1922-2001) va ser un dels compositors més importants del segle XX. Estudiant d’enginyeria a Atenes el sorprengué el 1941 l’ocupació nazi i s’uní a la resistència. Acabada la Segona Guerra Mundial, seguí lluitant com a membre de la companyia d’estudiants Lord Byron de l’Exèrcit Popular d’Alliberament Grec (ELAS). Al gener del 45 va rebre una greu ferida d’obús en un costat de la cara que el va dur a la vora de la mort, provocant-li la pèrdua d’un ull i desfigurant-li part del rostre. Tot i que l’any següent va poder finalitzar els seus estudis, va ser perseguit a causa del seu activisme polític i condemnat a mort. Va aconseguir escapar gràcies a un passaport fals i arribar a França el 1947. Com tants altres grecs, el drama de la guerra civil el dugueren a l’exili i, en el seu cas, a nacionalitzar-se francès
A París, ingressà en l’estudi de Le Corbusier com a enginyer calculista, iniciant una curiosa carrera paral·lela entre l’arquitectura i la música, aplicant en ambdues disciplines els mateixos processos compositius i estètics. Per exemple, una molt important obra de Xenakis fou el pavelló Philips de l’Exposició Internacional de Brusel·les de 1958, basat en les mateixes estructures que la seua obra orquestral Metàstasi de 1953-54, i en el qual es sentia música del gran compositor Varèse i, en els interludis, del propi Xenakis. Vaig recordar que el meu pare havia visitat l’expo del 58, però no recordava l’edifici ni l’espectacle de llum, imatge i só de l’interior. Em sembla un edifici molt bonic, força millor dels que feia Le Corbusier.
Xenakis va estudiar amb Messiaen, un visionari que fou un dels altres genis de la música del segle passat. Pioner de l’ús dels ordinadors en la composició musical, Xenakis fundà el 1966 el CEMAMu (Centre d’Études de Mathématique et Automatique Musicales), institut dedicat a l’estudi d’aplicacions informàtiques en la música. Va proposar la utilització de models matemàtics en la composició musical, creant “un món de masses sonores, vastos grups d’esdeveniments sonors, núvols i galàxies governades per noves característiques com la densitat, grau d’ordre, nivell de canvi, les quals requereixen definicions i realitzacions usant la teoria de probabilitat” .
La seva obra és àmplia i fascinant. Ja sabem que la música contemporània és sovint rebutjada i ridiculitzada. Tanmateix, us podem assegurar que Xenakis es mereix una oportunitat. Us proposem que, per començar, escolteu (i mireu) la versió que la percussionista japonesa Kuniko Kato fa de “Metaux”, un dels quatre moviments que composen l’obra “Pleïades” (1978), per a sis percussionistes. L’obra ens parla de les set filles del tità Atlas (el que aguanta el cel) i la nimfa marina Pleione (iaia d’Hermes i de Jasó) i companyes d’Artèmis. L’instrument usat és el sixxen, construït per Xenakis específicament per a aquesta obra i que consta de dinou barres d’alumini afinades microtonalment. En la versió que us proposem Kuniko Kato interpreta totes les sis parts.