GRÈCIA A “LES BELLES IMAGES” DE SIMONE DE BEAUVOIR
El 1966 l’escriptora existencialista i feminista Simone de Beauvoir publicava a Gallimard una de les seves obres menys conegudes, “Les belles images”. Hi ha edició catalana a Edicions 62, que en motiu del centenari del naixement de l’escriptora reedità la edició que n’havia fet Proa el 1995, amb traducció del gran Pere Quart.
En aquesta novel·la, Beauvoir ens descriu com, en l’alta burgesia parisenca dels anys 60, Laurence, una dona d’èxit, professional i familiar, s’adona de la buidor de la seva vida i la seva dificultat per sentir i connectar-se amb el món. Finalment entén que això és degut a la forma que l’educació burgesa imposa a les dones i tot i donar-se per perduda ella mateixa, es rebel·la per un futur millor per a les seves filles.
Cap al final del llibre fa un viatge a Grècia amb el seu pare, a qui considera l’única persona íntegra i coherent del seu entorn. Però el viatge no li permet tampoc connectar amb ell, massa arrabassat per l’hel·lenitat mítica com per poder adonar-se de les tribulacions i necessitats de la seva filla real. A Micenes, decebuda, l’heroïna reviu potser la mort ritual del pare-Agàmmennon i veu que tampoc pot esperar res més d’ell.
Més enllà de l’interés indubtable del llibre, crida l’atenció el viatge dels dos personatges per Grècia. A l’inici dels anys 60, Beauvoir ens pinta un país extremadament pobre, brut i trist, enfonsat en l’atzuzac de la dictadura. Laurence intenta aconseguir un ou, però en quatre ocasions els que troba són podrits, i tanmateix li ofereixen coure’ls. Mentre el pare vola en l’art i la mitologia, la filla es veu corpresa i disgustada per la misèria de les persones que viuen en la Grècia real.
(Constantine Manos, Escola a Olimbos, 1964)
Us recomanem aquest petit viatge per una Grècia que ja no ha existit però que ens recorda com és de pèrfida la banalització intel·lectual oblidant la vida real i el patiment dels pobles i les persones. Per això, quan algú em pregunta “per què aprens grec modern” responc: “oh, és el que parlen els grecs, no?”. Sempre estaré a temps d’aprendre grec clàssic…