ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

L’esperança arriba! Primer els diners i és teva (UE). Publicat a Ekathimerini, avui 26/1.

Syriza finalment ha guanyat les eleccions que podria haver guanyat fa dos anys si no hagués estat pel  joc brut de l’UE i l’estúpid premi de 50 diputats que es dona a Grècia a la primera força i que es dissenyà com a dic contra l’esquerra radical (que vés per on, ara se’n ha aprofitat). És cert que Syriza ja no sembla ser esquerra radical, ni la força anticapitalista i revolucionària de fa un parell d’anys. A més, Tsipras acaba de pactar amb els ultradretans, xenòfobs i antisemites de l’ANEL. Probablement ho ha fet per marcar territori davant Merkel i els seus socis, ja que l’ANEL són anti-UE i clarament antialemanys, però la veritat, aquesta tria no m’agrada gens ni mica.

Bé, en tot cas, podem celebrar que el patiment del poble grec potser deixa de ser tan gran i que una Syriza més centrista aconseguirà restaurar els mínims de l’estat del Benestar que la troika, l’oligarquia grega, Nea Demokratia i el PASOK havien destruït.

Mentrestant, una reflexió per aquells que comparen Syriza amb “Podemos”. Voldria recordar que Syriza és un coalició de partits que fa anys (almenys des del 2001) treballen en la construcció d’alternatives al capitalisme, i no una creació des de dalt de no es sap ben bé qui. Amb la crisi que ha castigat brutalment Grècia, des de l’esquerra anticapitalista s’han muntat infinites iniciatives per pal·liar el que l’estat abandonava: salut, habitatge, alimentació, educació. Sols a Atenes hi ha trenta clíniques populars, desenes de menjadors socials, allotjaments per gent sense casa… Això no s’ha fet deixant-se cueta, xerrant i sent promocionat per la cadena dels amics de la Chacón i Zapatero. No, això s’ha fet mullant-se, treballant des del carrer, organitzant la solidaritat, fent efectiva la força de la mobilització i l’autogestió.
Vull esperar que Syriza sap el que es fa i que primer de tot ha decidit jugara a posar contra les cordes a l’UE per re negociar el deute. Espero que, paral·lelament reconstrueixi els serveis i els drets perduts, i que  després comenci a redreçar el país des de l’alternativa.
Eλπίζουμε! (esperem!).

Després d’un llarg període d’inactivitat, motivat per causes diverses (un llibre per acabar, problemes tècnics, més feina de la desitjable…), torno a la càrrega amb l’Arak i companyia i prometo un post setmanal amb flaires hel·lènics i de la resta de la Mediterrànea.

Com el 2014 no vaig poder passar-me per Grècia (tot i haver estat a la Magna Grècia i a llocs tan grecs -en el passat- com Agrogent o Siracusa), m’he enyorat més del que ja és habitual. I per compensar, aquest Nadal no m’he volgut quedar sense les galetes típiques d’aquests dies a Grècia,  les Μελομακάρονα, unes pastetes molt i molt dolces i força especiades. Bé, tan dolces com tot el que trobareu en un ζαχαροπλαστειο qualsevol (en grec pastisseria es diu “obrador de sucre”, i amb això ja està tot dit: no enganyen pas ningú). Estan enxopades i arrebossades amb mel i queden tovetes. Us recomano que en feu: no són difícils, però tenen el seu puntet.

Ingredients per a les galetes
300g d’oli d’oliva
50ml de conyac
200 gr de suc de taronja
2 culleretes de té llevat en pols
200 gr de sucre
2 culleretes de té de clau en pols
2 culleretes de té de canyella en pols
La pell de dues taronges ratllada
900g de farina
Nous picades
Ingredients per al xarop de mel
400g de sucre
400g de mel (quan millor sigui, més bones les galetes, i si és de farigola millor)
400ml d’aigua
½ llimona

Escalfeu el forn a 160º. En un bol gran barregeu bé l’oli, el sucre, la canyella, el conyac, el clau i la pell de taronja. D’altra banda poseu el suc de taronja en una tassa i afegiu-hi una cullerada de llevat en pols, barrejant-ho bé fins que escumegi. Afegiu-ho al bol. Bateu sense por. A part, barregeu la farina amb la resta del llevat i afegiu-la a la massa. Barregeu tota la mescla amb el batedor manual o amb les mans (no massa, però).
Agafeu petites porcions de la pasta (com una nou) i formeu les galetes, en forma de camafeu. Amb una forquilla feu punxades arreu a la carra superior (serviran per a què la mel penetri millor). Poseu-les en una plata al forn (les podeu posar juntes, no pugen gaire) durant 30-40 minuts, fins que agafin un color daurat per fora i l’interior estigui ben cuit.
Mentre les galetes són al forn, poseu tots els ingredients del xarop de mel fins que quedin ben barrejats i fosos (uns cinc minuts).
Treieu les galetes del forn i, una a una, suqueu-les al xarop (que s’enxopin bé)  i poseu-les en una safata. Tireu per sobre les nous picades.

Ja teniu les Μελομακάρονα fetes. Us aguantaran molt de temps, ja que amb tanta mel es conserven perfectament. Potser us costarà trobar qui les aprecïi, però ben segur que els hel·lenòfils que conegueu se’n menjaran encantats…una o dues.