ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Bones notícies finalment des de Grècia, si bé ja avançades per les eleccions locals de la setmana passada. El triomf de Syriza ha estat ben nítid. Recordem que Tsipras havia plantejat les europees com una mena de referèndum antiausteritat contra la barbàrie de les polítiques que Nea Demokratia, el PASOK i la troika estan inflingint contra la població grega i, en particular contra les persones més desvalgudes. Unes polítiques que no són sinó una flagrant i constant violació dels drets humans dins del propi territori de la fantàstica i súperdemocràtica Unió Europea (la de Le Pen, Juncker, nazis danesos….). La raó de tan patiment? Que els bancs alemanys que s’han vist arrossegats per la crisi grega no perdin massa diners.
Ara bé, un banc no és un negoci privat? Si van arriscar i van perdre, és el seu problema. Si jo poso una parada de souvlakis a la plaça Sant Jaume i no em funciona, em pagarà algú les pèrdues? Hauré arriscat i perdut. Què hi farem, el próxim cop ho faré millor. D’això es tracta, la famosa ‘emprenedoria…o no??
Si el sistema econòmic necessita bancs, fem-los públics o ètics. Si algú vol fer negoci deixant diners, cap problema, però que no demani que li paguem els plats trencats. Quan van bé, no ens fan cap regal….
Una part important dels grecs han dit que prou a l’austeritat, a la barbaritat, a l’expoli cap als bancs. Una part important dels grecs s’ha alçat amb dignitat, com van fer altres vegades en la seva història. I ens marquen el camí a la resta de pobles víctimes de la cobdícia infinita, il·limitada, aliena al dolor humà, del capital. Recuperem la dignitat, αξιοπρ?πεια.

Per a desesperació dels hel·lenòfils, la primera imatge que la majoria de les persones associa amb Grècia és la de runes. Belles i evocadores, vora un mar blau i sota un cel clar. Però runes al cap i a la fi, que probablement inclouen columnes blanques i capitells dòrics.

En la nostra època la crisi económica, la golafreria infinita de les clases dirigents gregues, la corrupció dels seus polítics, la voracitat dels bancs europeus i la cruel estulticia d’una Unió Europea irresponsable i autista, ha dut noves runes al país. Menys romàntiques, això sí.

El fotògraf Nikos Pilos ha retratat algunes d’aquestes runes a la Tràcia industrial. Millor dit, post-industrial. Doneu un cop d’ull al corprenedor vídeo que publica Open Society Foundations. Penseu-hi a l’hora d’anar a votar a les europees, on esperem que els electors grecs deixin de banda tant els corruptes PASOK i Nea Demokratia com els nazis de Χρυσ? Αυγ? i altres forces populistes. Penseu qui mereix obtenir el nostre vot. No podem votar, de Catalunya estant censats, a Alexis Tsipras. Tanmateix, afinem ben bé el nostre vot i que no vagi a aquells que han contribuït a la destrucció de Grècia i que no dubtaran en deixar-nos a tots entre runes si això millora els seus beneficis.