XANTHI
Una de les ciutats més boniques de Grècia és Xanthi. La seva ciutat vella, a dalt del turó, recull una preciosa col·lecció de cases d’estil macedònic situades en carrerons amb jardins i un parell de mesquites. Sempre resulta estrany a Grècia sentir cantar el muadin, però a Xanthi, com a la resta de Tràcia, és natural i sembla que encara ens trobem sota la dominació otomana. Tampoc cal sentir-ne cap enyorança, i ben afortunadament, no és així i Grècia és un país independent. Al menys tan independent com li permet la funesta troika comunitària.
Al peu de les muntanyes Rodopi i a trenta kilòmetres del mar de Tràcia, manté una familiar continuïtat amb moltes ciutats de Bòsnia, Albània, Kosovo, les Macedònies eslava (Ohrid per exemple) i grega, Bulgària i alguns barris de la mateixa Constantinoble. Té un parell de fantàstiques botigues de mobles i objectes decoratius d’estil otomà. Si hi viatgeu en cotxe, aprofiteu per carregar.
El turisme a Xanthi és escàs. A alguns grecs no els fa del tot gràcia Tràcia, per la presència de població musulmana -una nova ocasió perduda per a l’entesa intercultural en una regió massa plena d’odis històrics hereditaris. Els occidentals hi són gloriosament absents doncs no és cap illa, no hi ha runes ni platja ni ve de pas anant cap alguna illa, runes o platja. Ells s’ho perden.
Mentrestant, Xanthi segueix sent un dels molts llocs de Grècia on podem encara fruir tranquil·lament de l’autenticitat hel·lènica i balcànica en ple agost, mentre els turistes s’agombolen a les Cíclades.
Ep, ara no hi aneu tots en massa, que no us diré mai més res!