Avi Pep

Avui llegia a la premsa digital, concretament a l’Esportiu delPuntAvui+ un article d’en Xevi Masachs amb el títol de  “L’espectacle a casa” acompanyat d’un ressaltat que diu “el poder d’atracció del Tour es reflecteix als carrers de la ciutat, amb milers d’aficionats desafiant la calor i vibrant amb la primera arrencada de la cursa a Catalunya”.

En un apartat de l’article fa una comparativa de la resposta de la ciutadania en aquest esdeveniment i el de la Copa América, tot esmentant que costarà afinar els càlculs sobre tota la despesa i el retorn econòmic que teòricament ha de compensar la inversió publica, però la resposta als carrers estava assegurada, res a veure amb un altre gran esdeveniment recent a la ciutat, la copa Amèrica de vela.

Exposa amb claredat el que es va viure en aquest esdeveniment, ho puc assegurar, personalment he participat com a voluntari tan en aquest Tour com a la Copa América, i son dues activitats diferents, tan al desenvolupament de les mateixes, com en el seguiment de la ciutadania. No ens enganyem, ambdues son muntatges comercials que busquen un aparador entre milers d’aficionats, milers de seguidors i amb un rerefons totalment econòmic, beneficis per a la organització, que no critico pas, si ho fan be i en podem sortir beneficiats tots, endavant.

Unes referencies als seguidors que tenen ambdues modalitats esportives, de la vela he trobat que l’any 2025 hi havien 53.000 federats, i del ciclisme he trobat que n’hi ha uns 20.000 federats. Suposo que aquesta diferencia així d’entrada sobte, pero el fet de poder pilotar un veler que necessites llicencia fa que hi hagi més gent que es federi, no així amb els ciclistes que nomes si sortim a caminar o fem un viatge en cotxe, veurem que tan a la carretera com als camins n’arribem a trobar molts més del que reflecteix el fet d’estar federats o no.

La visió com a voluntari, es que participes en un esdeveniment d’una repercussió que va més enllà de les fronteres locals o nacionals, i del que nomes en vius la part en la que participes. A la Copa América estava a la Fan Zone de l’entorn del Port Vell, i vaig viure i l’ambient, les activitats i les celebracions que es feien en aquell espai. Pel Tour estava a la zona del carrer Aragó, coordinant amb dos companys mes les activitats d’una quarantena de voluntaris, i aquest es l’esforç i el reforç que vam aportar entre tots al Tour, pero vam viure únicament el que passava en aquella zona, concretament al carrer Aragó.

Ara podríem intentar valorar on hi havia mes gent, a la Copa América o al Tour, pero es que son dues manifestacions esportives totalment diferents, i com passa sempre ambdues tenen els seus defensors i el seus detractors. Com a voluntari us diré que vaig gaudir de les dues, i es que es tractava de viure en primera persona dos importants esdeveniments que no son comparables.

Ara a algú li tocarà valorar, si te suficient informació, si les aportacions publiques son correctes, son raonables, si tocava fer-les o no, i en base a aquesta informació a veure si algú s’atreveix a valorar el famós retorn econòmic que teòricament ha de compensar, l’esforç que en aquesta direcció han fet els diversos organismes públics amb la bossa dels nostres impostos.

Ah! i recordar que en qualsevol esdeveniment en el que hi participen voluntaris, aquests ho fan, ho fem, de manera totalment altruista, no cobrem ni esperem fer-ho, anem a gaudir de poder col·laborar en una organització que promou un espectacle determinat i fer que aquest arribi al màxim nombre de ciutadans possible. Crec que en ambdues ocasions es va aconseguir. Imatge generada amb IA de ChatGPT.