Avi Pep

Llegia avui a ElPuntAvui+ un articles de X.A. amb el titular “Demanen aturar els plans d’urbanització d’una vintena de zones inundables” en el que parla d’aquesta problemàtica que en el decurs dels anys ha estat obviada, personalment crec que penalment obviada en el moment en que aquest oblit o aquesta deixadesa, comporta víctimes mortals.

S’han aliat una colla d’entitats ecologistes i plataformes veïnals i demanen una moratòria dels plans urbanístics que es vulguin desenvolupar en zones amb risc d’inundabilitat, i de moment encara no parlem de les que ja estan urbanitzades. Es demana que s’ha de fer una avaluació i els corresponents mapes actualitzats de perillositat de Catalunya, ja que amb les dades actuals, un 15% del territori urbanitzat està en risc d’inundació, en risc de que hi puguin haber víctimes mortals.

Es fa èmfasi en el fet de que, i així ho denuncien, les eines de càlcul de risc d’inundació son obsoletes, oferint dades que no estan actualitzades ni coincideixen amb la realitat, un exemple, la zona aeroportuària del Prat de Llobregat, que no consta com a àrea amb risc d’inundació però fa poques setmanes va quedar plena d’aigua. Diuen que, tot i que els mateixos plans urbanístics reconeixen l’existència dels riscos d’inundabilitat, l’ACA n’acaba informant favorablement amb unes mesures de gestió del risc que “només són pegats i afegitons superficials per passar el tràmit”.

Arribats a aquest punt, reflexionem, pensem, es cert que tenim un 15% del territori urbanitzat en risc d’inundació? i encara que sigui una mica menys, tots els responsables tan els actuals com els anteriors dels diferents organismes i ens públics que han de vetllar per la seguretat i el benestar de la ciutadania que hi diuen? quina responsabilitat assumeixen envers el cost de la desfeta social, financera i sobretot de possibles pèrdues de vides humanes? si la seva inacció ens porta a viure alguna d’aquestes catàstrofes, ja que ara mateix, amb els mitjans tecnològics actuals, es poden preveure alguns fenòmens, que no evitar, però si que es pot legislar i preveure que no s’ha de fer per reduir-ne les desastroses conseqüències.

No hi ha gran cosa a afegir, tenim zones amb risc elevat d’inundació, i no es fa res; tenim nous projectes per continuar construint en zones perilloses, i no es fa res per evitar-ho; tenim una colla de gent que nomes es preocupen del seu benestar i el seu lluïment, i entre tots ho continuem tolerant; de fet hem der ser exigents i auto exigents en qüestions mediambientals i de salut, i hem de demanar mesures que minimitzin al màxim aquestes catàstrofes naturals, en les que si més no, es podrien evitar o reduir immensament el cost de l’impacte en les vides de les persones, sigui per morts o per perdre tot allò material que van aconseguir amb l’esforç personal al llarg de la seva vida.

I si comencem a exigir que quan es vulguin desenvolupar projectes empresarials, a més de contemplar únicament el benefici empresarial, s’inclogui també el cost de unes possibles catàstrofes no previstes, amb criteris totalment racionals envers el fet de preservar la vida de les persones? si més no serviria per reduir el nombre de projectes a desenvolupar en zones d’alt risc conegudes, i si els polítics i tècnics hi veuen massa feina, senzillament que no deixin edificar en zones d’alta probabilitat de riscos naturals. Imatge de JeanetteAtherton a pixabay.