Avi Pep

Ara que hi ha hagut molt d’enrenou amb les incidències dels trens, aquí i a la resta de l’estat espanyol, ara que per diferents causes hi ha hagut un nombre molt important de morts, ara els polítics ho aprofiten per dir-se de tot menys “guapos”, tots es foten la culpa els uns als altres, tots demanen dimissions d’alguns responsables, com si amb les dimissions polítiques n’hi hagués prou, no senyors i senyores això ha d’anar més enllà, amb dimissions els morts no tornaran.

Fixem-nos en el que diuen i en el que demanen, uns verbalitzen que les culpes poden ser del material, que si era de baixa qualitat o no, que si estava ben soldat o no, que si era material nou o no; altres posen el crit al cel per si es van fer les inversions necessàries o no, per si hi ha organització o desorganització a les empreses que gestionen la xarxa ferroviària, llegim Renfe i Adif.

De moment han fet fora dos alts càrrec d’ambdues companyies, la gent de la oposició com es habitual demana la dimissió o cessament del ministre de transports i alguns també la del president espanyol com a màxim responsable de tot el “cotarro polític”; com podeu veure no es tracta de millorar, es més fàcil poder atacar al polític oponent pel que passa ara, tot i que en masses ocasions el problema no es d’ara, no ens enganyem el problema be de lluny.

I quan girem la vista enrere, si volem ser honestos com a mínim amb nosaltres mateixos, però sobretot amb les víctimes, veurem que en el decurs de les darreres dècades al país hi ha hagut governants de tots els colors, i a cap d’ells se’ls hi trenca la cara de vergonya per tot el que no van fer, i que en algunes ocasions possiblement hauria evitat algun dels drames actuals.

He buscat informació a internet i he trobat això “la inversió a la xarxa ferroviària espanyola anava creixent al llarg dels anys, des del 2000 havia augmentat assolint el seu màxim històric el 2008, però va experimentar una caiguda significativa des de llavors, que es va anar recuperant lentament a partir del 2019, tot i que va patir un retrocés el 2021 a causa de la crisi provocada per la pandèmia”, i en aquest període podem veure que a la Moncloa hi ha viscut l’Aznar, en Zapatero i en Rajoy, actualment i des del 2018 hi tenim instal·lat en Sánchez.

O sigui que així d’entrada i políticament parlant, el que tindríem que fer es demanar explicacions als Aznar, Zapatero i Rajoy que son els que, diguem que dirigien el transatlàntic, com algú el va anomenar, que es o era Espanya, esperem que entre tots plegats no ens el converteixin en un caiac escatxarrat.

Però amb la dimissió d’un parell de responsables no n’hi ha prou, perquè darrera aquesta gent, i davant també, hi ha personatges que o no han fet be la seva feina o han fet els ulls grossos a les mancances professionals que mereix una infraestructura d’aquesta importància, que s’ha demostrat que amb la negligència o manca de professionalitat com a bandera, es converteix ràpidament en un esdeveniment dramàtic per als usuaris.

I després encara s’esforcen en discutir-se pel funeral o el reconeixement oficial a les víctimes, si tinguessin una mica de vergonya, si tinguessin una mica de decència, tota aquesta colla de galifardeus polítics ni s’hi acostarien als familiars de les víctimes, es mereixen, ens mereixem, una classe dirigent més sana, més professional i amb la cara menys dura, senzillament més humans. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.