Avi Pep

Llegia avui a el Periodico que “els conductors de més de 65 anys son un perill a prop de casa” m’he mirat al mirall i he pensat en el meus veïns, i una esgarrifança m’ha sacsejat, quants individus perillosos hi ha, i no nomes a prop de casa sinó a la mateixa casa, jo mateix soc un perill. Després he llegit una mica més, i l’article no venia a dir que tots els conductors perillosos viuen a prop de casa, sinó que els sinistres més habituals esdevenen en trajectes curts i vies properes a casa.

Hi ha dues comarques a Catalunya que sobresurten a les altres en accidents en els quals el conductor d’algun dels vehicles implicats tenia més de 65 anys, es igual quines son, però tinc un dubte, que passa, es que en aquestes dues comarques els conductors son més dolents, son menys assenyats? d’entrada hem de suposar que estadísticament hi ha les mateixes probabilitats de que un conductor de més de 65 anys pugui tenir un accident aquí o a l’altra punta del país, aleshores el problema possiblement no son nomes les persones que condueixen, per exemple les carreteres hi poden tenir alguna influencia? pel seu traçat, pel seu manteniment o manca de manteniment?

En el mateix article es diu que l’any passat la franja d’edat en la que es van incrementar més les víctimes mortals en accidents a les carretes catalanes va ser la de 65 a 74 anys, però tot i aquesta dada, la realitat es que els morts van ser superiors en altres franges d’edat, concretament la que més morts presenta es la de 55 a 64 anys i en segon lloc la d’entre 45 i 54 anys. S’atribueix a la DGT una dada que presenta que les comarques amb més sinistralitat son les que tenen un major nombre de conductors amb una edat superior als 65 anys. Així seria lògic que si hi ha un nombre més elevat d’aquesta franja d’edat, tinguessin més accidents, però el palmarès se l’emporta la franja d’edat de 55 a 64 anys … i a aquests els controlaran en profunditat?

De tan en tan escric d’aixo, estic en aquesta franja d’edat de perillositat, no ho ignoro ni ho nego, es cert, amb l’edat les facultats i els reflexes poden minvar, per això i no d’ara sinó de sempre, procuro ser el màxim de prudent possible, no se si sempre ho aconsegueixo, però ho intento.

Mireu, avui mateix, he anat per un encàrrec familiar a Manresa, i nomes sortir de casa, he vist algun cotxe circulant a excés de velocitat per l’estret carrer on visc, en alguns “conductors” es habitual, en el primer semàfor que m’he trobat al capdamunt del mateix carrer he vist un cotxe passar-lo en vermell, malauradament també es habitual en alguns “conductors”, i de camí a Manresa, ens hem trobat amb un vehicle medicalitzat amb senyals visuals i sonores activades i també he vist alguns “conductors” que no han fet el més mínim intent de reduir la velocitat i apartar-se per deixar-lo passar. Ah! i cap d’ells era vell.

En fi, si volem assumir que els conductors de més de 65 anys podem ser un perill, no podem ignorar que altres personatges que circulen per les carreteres també ho poden ser, i llegint en el mateix article que hi ha dubtes envers la praxis d’alguns centres mèdics de renovació del permís, motiu pel qual s’han iniciat inspeccions per revisar les proves mediques que s’hi fan, jo proposaria que en aquestes revisions mediques també es verifiques el possible consum de qualsevol tipus d’estupefaents i també de l’estat psicològic dels aspirants. Crec que si ho volem controlar tot, fem-ho, però fem-ho be. Igual els més perillosos no son els majors de 65 anys. Imatge de Queven a pixabay.