Avi Pep

Cada dia sorgeixen discrepàncies a l’entorn de les innumerables idees o pseudo-solucions que la ment humana imagina per fer avançar, no se si més materialment que socialment, els canvis que es pensa que requereix el salt del nostre present al nostre futur.

Anys enrere, ja en fa una pila, es van descobrir els anomenats combustibles fòssils, posteriorment tècnics ambientals han dit i han valorat el fet de que precisament aquest consum desmesurat d’energia fòssil, ens porta cap a un món fosc, on el sobreviure serà la batalla diària per a molta gent, i ens pinten una subsistència apocalíptica.

Quina engegada avui, eh!! i tot es per l’article a elPuntAvui+ amb un titular molt eloqüent “la profusió de projectes de biogàs espanta” on s’aprofundeix en el món de les noves plantes de biogàs projectades al nostre petit país, una de las quals sembla ser que serà la més gran del territori espanyol.

Diu l’article que a Tarroja de Segarra, un poble de menys de 200 habitants, sembla ser que hi ha projectes per fer-hi dues centrals de biogàs, a tocar pràcticament del nucli urbà i a uns 500 metres l’una de l’altra, per tractar un global de més de 330.000 tones l’any, però es que diuen també que a la Sentiu de Sió, en volen projectar una que seria la més gran de l’Estat, i tractaria unes 500.000 tones l’any de residus ramaders a fi de convertir-los en biometà per vendre a distribuïdores, i tot això mentre també es parla de possibles projectes en altres municipis, sobretot a la Terra Ferma, on ja hi ha una quinzena de projectes en dansa, però també a la Catalunya Central, l’Anoia, les Terres de l’Ebre o les comarques gironines.

Una planta d’aquestes característiques, te la finalitat de tractar els residus ramaders, els purins, però també passarien per la planta fangs de depuradora i altres residus ramaders i agroalimentaris, per produir energia “neta o verda” com vulgueu, tothom ho anomena com li convé, i tot plegat significa un tràfic enorme de camions amunt i avall, que complicaria encara més el transit a moltes carreteres de l’entorn de les plantes, i tampoc oblidem que no he trobat enlloc com s’ha mesurat el risc real tan de contaminació ambiental com acústica, es limitem a dir que cap problema, que tot es segur, que tot esta controlat, si com amb les centrals nuclears.

Hi ha un fet greu, molt greu, i ho trobem en les paraules de l’alcalde d’un d’aquests municipis “ és una necessitat per gestionar les dejeccions, els ramaders necessiten una solució, tot i admetre que no pot assegurar d’on vindrien els residus”. I aquest es un dels grans problemes, tots els residus que portaran cap a la plantes de tractament, d’on vindran? de l’entorn proper? tantes granges, depuradores i escorxadors hi ha? o portaran residus d’altres països que s’ha dit que presumptament passa amb altra tipus d’escombraries?

Diu l’article que l’alcalde de Bellcaire d’Urgell, creu que “hi ha projectes que només s’accepten pels diners, i denuncia que estan apareixent com bolets, sense gaire sentit, macro projectés amb un sentit especulatiu, i es que el govern no pot anar autoritzant plantes sense més ni més, sense cap criteri, i es que venen empreses de tot l’Estat aquí a demanar” Ens hem de plantejar com tractem o reduïm els purins i altres residus de casa nostra, però hem d’acceptar residus, escombraries d’altres territoris? Imatge pròpia generada per IA de Canva.