Avi Pep

Sovint surten articles a la premsa que parlen d’ensenyament, educació, currículum, batxillerat, docents … però també sovint hi manca la visió o les aportacions que es puguin fer per part de l’alumnat, els pares i mares, les famílies … en resum tots els relats que es presenten podem dir que possiblement siguin esbiaixats, si no hi han les aportacions, les opinions de tots els implicats.

Fa molt de temps, massa, que tots parlem de l’ensenyament, jo si no el primer si el segon, tots opinem des del nostre punt de vista i des de la nostra ubicació social, en el meu cas ni se’m pot passar pel cap estar a l’alçada dels docents, no he estudiat mai aquesta branca formativa, tot i que si que he fet activitats com a formador, quasi sempre ha estat amb adults i per temes professionals, encara que també vaig participar en el programa “pacient expert” de l’ICS i en el programa “educació financera” de l’EFEC.

Però parlem d’ensenyament, parlem d’educació, parlem de formar als nostres infants i al nostre jovent, parlem de quins son els motius formatius pels que cal introduir periòdicament certes modificacions, en ocasions més que qüestionables, en el que ara s’anomena “currículum” escolar.

No entraré pas en el capítol laboral, això ha d’estar al marge de les directrius d’ensenyament, m’agradaria pensar que la seva remuneració esta en línia o es superior al salari mitja brut dels treballadors en general del país, vint i set mil euros anuals a Espanya i trenta mil cinc-cents euros anuals a Catalunya, si no es així hi ha un problema laboral. Tampoc voldria pensar que no poden gaudir dels trenta dies naturals de descans remunerat que preveu la llei, si no es així tindríem un afegit al problema laboral esmentat. Per això cal parlar de formació, al marge de les condicions laborals que han d’estar en línia amb la seva responsabilitat i la seva experiència formativa.

La percepció que tinc, es que periòdicament, digueu-me mal pensat, o digueu-me que vaig errat, o digueu-me boig, segons qui estigui al front del govern en qüestió, es dissenyen uns itineraris que no sempre son els mes idonis, no voldria pas pensar que això es fa amb raboseria, ni amb mala fe, voldria pensar que el motiu es la manca de il·lustració dels que ho han de decidir, dels que ho volen decidir. No cal ser gaire imaginatiu, ni cal ser gaire estricte per entendre que la formació dels nostres infants, del nostre jovent, ha de ser transversal, ha d’anar més enllà de qui mani en cada moment, si no es així acaba passant sempre el mateix, que segons quines alternances polítiques es produeixin, es fan modificacions i alteracions en el currículum escolar que l’única cosa que aconsegueixen es un retrocés sigui en els informes PISA, sigui en comprensió lectora, sigui en matemàtiques … això si, ens diuen de millorar-ho, pero sempre es deixa al marge a les famílies. Imatge de geralt a pixabay.