Avi Pep

Els matins, després de la dutxa i l’esmorzar, dedico una estoneta a la premsa, entre la de paper i la digital repasso diverses publicacions, com sempre dic m’agrada fer una ullada a tot tipus de tendències, així veus com opinen totes les cares de la moneda, totes les creences del país.

Ja fa alguns dies que s’han revifat els dubtes o les incògnites envers la possibilitat de que els països de la UE es tornin a abraçar a la mili, d’això ja en parlava ara fa un any en el meu article “Torna la mili?” , però sembla que ara aquesta opció torna a agafar embranzida, perquè serà? senzillament per la guerra d’Ucraïna, si la que tenim aquí, a les portes de casa. Avui he llegit un article a infoLibre que amb titular de “Els vents de guerra renoven la mili a Europa i posen Espanya en el punt de mira” on Fernando Varela fa una mirada a aquesta novetat, on per exemple Alemanya vol promoure un model de “mili” en el que a partir de l’any vinent, els majors de 18 anys que responguin positivament a la pregunta de si volen fer el servei militar, la facin per un període mínim de sis mesos, no oblidem però que a la UE hi ha 9 països que ja tenen en marxa algun tipus de servei militar per tal de poder subministrar efectius als seus respectius exèrcits.

Ara podríem entrar, com en tot el que fem els humans, en defensar o contradir les diverses opcions manifestades, per exemple l’article diu que “La cúpula militar calcula que l’exèrcit necessita multiplicar per set el nombre actual de reservistes” uau … multiplicar per set; deia al meu article d’ara fa un any que es deia que “al nostre país, teníem aproximadament uns 120.000 soldats professionals” això voldria dir assolir quasi el milió de guerrers a la reserva, bufa, i tot perquè alguns autoproclamats conqueridors, ells s’autoanomenen salvadors, però no ens enganyem son conqueridors en tot el sentit més ampli de la paraula, com deia la seva dèria es la que incita a la resta de governs a buscar com defensar-nos, realment com defensar-se d’aquells que posen en perill l’estatus social i econòmic dels governants.

Reflexionem una mica, ens diuen que el capitost soviètic te deliris de conquerir el món, després de més de tres anys de guerra a Ucraïna, els de l’UE encara discuteixen quines mesures, quines sancions econòmiques decreten per imposar-li, que al cap i a la fi pagaran els seus conciutadans, i tots nosaltres no ens enganyem, perquè es parla de mesures econòmiques, aranzels, bloquejos, i això repercuteix directament en la ciutadania, no en els mandataris. O sigui que l’acusen de possibles crims de guerra contra la humanitat, però el càstig es purament econòmic, i que no diguin que no hi poden fer res més, al cap i a la fi quan el populatxo ens queixem, be prou que troben mitjans per fer-nos canviar d’opinió, o no he veieu així?

Soc dels que vaig fer la mili, soc d’aquella època en que aquest període de vivències deien que et feia home, no tinc clar que em va aportar de positiu, de negatiu cadascú sap com ho va viure i com ho va passar, precisament a TV3 van emetre un programa que parlava d’aquesta qüestió, i no pas tothom en sortia ben parat. El que cabreja es que a ser allò que anomenen carn de canyó, nomes en tenim paperetes, pel sorteig que fan els capitostos, la menudalla, el populatxo o sigui tots aquells que tenim que estar calladets i ser obedients, en definitiva els súbdits. I nosaltres com a borregos anem seguint el camí que ens han marcat, anem remugant en el context de les pastures acotades, això si vigilats i controlats per uns pastors que hi posen la cara i tota la seva empenta per les punyeteres trenta peces de plata. Imatge pròpia generada per IA de Canva.