Avi Pep

Han apujat el salari mínim, cinquanta “eurets” mensuals, una misèria segons els treballadors, una punyalada segons els empresaris, tothom ho veu amb el color del vidre que li convé o que li es més beneficiós o el perjudica menys.

El problema s’ha fet gran i es qüestiona en el moment en que Hisenda no adapta els trams a l’evolució de les retribucions mínimes, i això fa que alguns treballadors paguin uns impostos, que fins enguany no tributaven. Poc o molt es indiferent, la realitat es que el govern podia haver fet les coses millor, o en realitat es que ja els hi esta be així?

Diuen que els perjudicats seran principalment persones assalariades solteres i sense fills; les casades amb algun fill menor, continuaran amb tributació zero a la renda. Ho podem llegir als rotatius de Prensa Iberica, i al digital InfoLibre llegim que la vicepresidenta i ministra de treball, deia en roda de premsa que una perruquera tributa el 17,5% y una gran corporación un 3,8%. I els tècnics d’hisenda també coincideixen en què aquesta mesura afectarà a molt poques persones i limitarà els seus efectes a solteres o separades, sense fills ni càrregues personals o familiars.

Dit tot això i abans de posar-me davant l’ordinador per escriure alguna bajanada en format pensament particular, he trucat a un amic autònom per confirmar que ell si o si ha de tenir retenció d’IRPF quan factura, i la resposta es SI, facturi el que facturi. Es a dir estem o estan debatent si els que cobren el salari mínim, recordem ara de 16.576 euros anuals, han de tributar o no, però acceptem que els que son autònoms encara que facturin anualment la meitat si que han de tributar. Això es just?

El problema no es si qui cobra el salari mínim ha de cotitzar 15 o 20 euros mensuals, el problema es si el salari mínim es just, es suficient per viure, es suficient per poder assolir les necessitats bàsiques d’una família.

Encara que el més important es pensar, reflexionar i avaluar si aquests diners, els nostres diners, els que paguem a Hisenda o com ara diuen alguns, aquesta aportació a la col·laboració social conjunta, estan ben administrats o com dic sovint, els deixem en les mans foradades d’alguns que no saben i altres que no en volen, gestionar acurada i correctament, en benefici del conjunt de la societat. Imatge de Ralphs_Fotos a pixabay.