Avi Pep

Quan més llegim de tota aquesta historia de la senyora del president espanyol, més podem veure com del no res s’intenta treure’n justificacions per a tots els gustos i segons les metes que es vulguin assolir, tot i que el més inversemblant son les darreres referencies que han sortit de les presumptes declaracions, o no declaracions, que com a testimoni ha fet, o no ha fet, el president del govern espanyol.

Primer tot l’enrenou de si podia declarar per escrit o no, la llei ho permet, després de si podia decidir no declarar perquè la imputada era la seva dona, la llei ho permet, i tot això en un context en que, com deia, tot i estar previst per la llei i les normes vigents, el responsable del cas, decideix tirar pel dret i actuar en contra de les opinions de la majoria de l’advocacia i judicatura de l’estat.

I ara finalment, quan s’ha complert allò previst i emparat per la llei, ens vol il·lustrar dient que al no fer, el president, cap tipus de declaració, a la qual cosa hi te tot el dret, d’aquests silencis sen poden treure conclusions. I es cert, però això es vàlid per a tothom: m’explico … hi ha una frase feta, un company que ja ens va deixar la solia utilitzar sovint, senzilla: “millor ser amo dels teus silencis que esclau de les teves paraules” a bon entenedor no calen més explicacions. A veure, d’un silenci en podem treure moltes conclusions, possiblement la majoria falses o errònies, comencem: callar vol dir assentir o acceptar? no necessàriament, callar vol dir que creus que les preguntes que et fan son errònies per no dir estupides? no necessàriament, callar vol dir que no entens que coi t’estan demanant? no necessàriament, callar vol dir que no tens ni idea del que et demanen? no necessàriament … no cal que continuï, ja que com podem veure un silenci te moltes conclusions, nomes depèn de l’interès que en tingui qui pregunta i conseqüentment de l’interès que en tingui qui escolta.

Un silenci per llarg i angoixant que pugui ser i semblar, no es res mes que una fracció de temps que el que el fa ell sabrà el motiu, i el que escolta pensarà el que cregui convenient; per això dir que un silenci “permet donar lloc a la formació d’inferències que poden portar a conclusions de caràcter objectiu, amb propòsit de valorar possibles indicis, bé en sentit inculpatori cap a algun investigat o, pel contrari, en sentit excloent de responsabilitat penal” es assumir que qui ha d’aplicar el criteri d’interpretar un silenci concret, es un super il·lustrat que esta en possessió de la veritat absoluta, i això ni que alguns s’ho creguin en primera persona, es totalment fals, no hi ha ningú tan llest ni tan Intel·ligent que sigui capaç d’interpretar els silencis dels altres. I per acabar, nomes recordar que el fet de parlar molt i aixecar la veu, no pressuposa tenir la raó, sovint es ben be al contrari. Imatge de ernie114 a Pixabay.