Avi Pep

Llegia a la premsa que per tal d’estalviar costos, una important cadena hotelera ha decidit digitalitzar el procés de recepció de clients, o sigui que tot i que, com sempre, es vulgui disfressar com un avenç tecnològic i millora del servei al client, ja que així no tindrà que fer cua a recepció, la gran veritat com diu el mateix periodista, es que es penalitzarà l’experiència del consumidor.

Una mica d’atenció, a veure, de que parlem, arribem a l’hotel, trobem un terminal col·locat idòniament perquè podem buscar la reserva, escanejar la documentació corresponent, després tindrem que introduir les nostres dades que l’establiment no te, i finalment ens lliurarà la targeta per accedir a l’habitació, que possiblement encara no tindrem assignada i “el sistema” ens ho comunicarà via missatge tan aviat els corresponents algoritmes ho decideixin.

Ah, i les maletes, que en fem? tindrem una consigna tipus estacions de tren o aeroports o les deixem al cotxe? i el cotxe on el deixarem, podrem entrar al pàrquing de l’hotel o el tindrem que aparcar en un pàrquing extern?

En relació a aquestes novetats relacionals al sector de l’oci, dies enrere també llegia que cada cop mes, es comença a “parquimetritzar” no se si la paraula existeix o no, disculpes, però amb ella intento transmetre que el que es vol, es controlar i acotar la durada de l’estada dels clients a les instal·lacions de determinats negocis, tot dependrà del que consumim … un refresc, uns minuts … un dinar, una hora? a mes del cada cop mes habitual torn cronometrat.

I aquí es on els clients consumidors tenim la potestat d’escollir, que volem servei de menjar ràpid a preu de restauració d’alta gama? jo a casa meva puc convidar a fer un beure o a dinar a qui a mi em sembli, però en alguns restaurants no, m’obliguen a menjar amb gent que no conec de res i a participar de les seves converses i ells de les nostres, i tot perquè posen les taules amb una separació d’uns escassos 10 centímetres les unes de les altres.

Si, ja se que aplicar això que comento podria significar una de dues coses, o ajustar els beneficis de l’establiment, o encarir el preu del servei final, ambdues no desitjades pels gestors del local en qüestió, però sovint si acceptades per nosaltres, els clients, aquells a qui aquest tipus de decisions ens poden molestar i sentir-nos menystinguts. Soc jo el que decideixo amb qui comparteixo taula i la durada de la vetllada, si això significa que tinc que pagar un preu mes elevat, també serè jo el que tindre que valorar si surto a gaudir de l’oci una vegada per setmana o em tinc que limitar a una vegada al mes. Imatge de Gioele Fazzeri en Pixabay