Avi Pep

Ahir llegia dues noticies a la premsa, una a la Vanguardia amb el titular “Espanya té 1.126 escoles i 112 hospitals en zones inundables” article de l’Antonio Cerrillo i l’altra a el Periódico amb un titular que també crida l’atenció  “El 55% dels barcelonins nascuts en altres països es defineixen de centredreta” article d’en  Jordi Ribalaygue encara que en el moment d’escriure em vaig afegir a les nombroses veus que parlaven de la destrucció al país Valencia ara fa un any amb el meu article “Enterren les víctimes de la Dana amb braus” .

I ara per començar el dia m’ha posat a pensar en tot això del que ara tots en parlem molt, i es la situació de les construccions ubicades en les anomenades zones inundables. Ara ens adonem de que a Espanya, entre escoles, hospitals i residencies de gent gran, hi ha quasi 2000 edificacions publiques en risc de que se les engoleixi l’aigua dels rius, de les rieres o dels barrancs, però aquí hi tenim que afegir altres tipus d’instal·lacions i habitatges que fa que la perillositat a l’estat per aquest motiu, sigui molt, molt elevat.

Dels darrers aconteixaments s’estan buscant responsables, es demanen responsabilitats polítiques, responsabilitats penals, tothom busca culpables per la presumpta mala gestió de les catàstrofes, a ningú li agrada perdre la casa i sobretot ningú volem perdre als nostres essers estimats. Però de qui es la responsabilitat de que en el seu moment es deixes construir en aquests llocs? dels polítics del moment? dels tècnics que ho van avalar, o no, amb els seus informes? dels promotors si haguessin sigut coneixedors del problema? de la legislació vigent en el seu moment?

Em sembla molt be que ara busquem responsables de la gestió actual, però cal buscar responsables entre els qui van propiciar que això pugues succeir. Si hi ha un barranc per on de tan en tan baixen riuades destructives, en quin cap cap que es permeti i faciliti construir-hi? Podríem arribar a pensar que si algun particular va decidir construir la seva casa o el seu negoci en ubicacions tan poc aconsellables, es el seu problema, però el que es més angoixant i preocupant es el fet de que en aquests tipus de sol si ubiquessin tantes i tantes instal·lacions publiques, que es, que el que podia passar no tenia cap valor pels responsables tècnics i polítics de l’època, potser també ja es hora de que els hi demanem responsabilitats.

Escoles, quitxalla, mestres, hospitals, pacients, personal sanitari, residencies, residents, personal laboral, comissaries, policies, habitatges, famílies … tot això ho tenim construït en zones inundables, zones catalogades d’alt risc, si ja se que estadísticament de catàstrofes grosses nomes en passa una cada x anys, però també hi ha assumit que en poden passar dues en un mateix any. No podem esperar més, exigim responsabilitats per les males gestions actuals, però també exigim responsabilitats per les males o nul·les gestions anteriors que han propiciat aquests resultats amb destrucció i víctimes personals, no ho podem deixar córrer, els polítics i tècnics poc curosos, han de saber que legalment qui la fa la paga. Imatge de doosenwhacker d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.