Avi Pep

Llegia avui a la premsa, quin vici això de llegir, tot això que s’han muntat els del govern espanyol referent a la celebració del mig segle sense Franco, diuen que volen impulsar actes commemoratius, ja que la mort del dictador va significar la transició de la dictadura cap a la democràcia en aquest país.

Per la seva part, els populars, segons el mateix rotatiu, diuen que no hi ha res a celebrar, que ja n’hi ha prou amb la celebració de la Constitució, que si no recordo malament la tenim ubicada el dia 6 de desembre, oi? no se si aquesta colla també volen entendre el fet de que aquí a Catalunya es digui que el de 12 d’octubre no hi ha res a celebrar.

Quan es parla de la recuperació de la democràcia, suposo que intencionadament tots plegats es deixen al tinter el que va passar durant un pilot de dècades en aquest país, no se, quan voleu començar? el 1876, que segons enciclopedia.cat una Constitució de la monarquia espanyola signada per Alfons XII el 30 de juny de 1876, que fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el desembre de 1874, i que pretengué temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors.

O anem al 1923, any en el que es va suspendre precisament aquesta constitució arran del cop d’estat del 13 de setembre, i que entrà de nou en vigor el gener de 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera, i perdurà fins a la proclamació de la Segona República l’abril de 1931. A partir d’aquí entrem en una època que es parla primer d’un govern provisional, després passem als anomenats Biennis, comença amb el reformista, continua amb el conservador també conegut pel bienni negre i es tanca amb l’anomenat front popular, i en aquest punt arribem al 36 en el que tots ja sabem el que va passar.

En aquests períodes hi trobem de tot, cops d’estat, dictadures, nacionalismes, moviments obrers, fascisme, censura, repressió … diu l’Enciclopèdia de les Humanitats    que després del cop d’Estat del setembre de 1923, el proclamat ministre únic va passar a ser assessorat per un directori militar, i que darrere del nou govern hi havia el mateix bloc de poder que havia dominat el país durant la Restauració: l’oligarquia de terratinents i industrials.

Tot plegat segueix com fa 150 anys, tot plegat segueix com estava en el segle XIX, tot i que entre mig diuen que es va passar de puntetes per un període conegut com la “dictablanda” en el qual sembla ser que es va intentar infructuosament tornar a la situació prèvia al 1923. El que dèiem al principi, els ciutadans no tenim res a celebrar. Imatge de Geralt a pixabay.