Avi Pep

A mesura que s’apropa l’acabament d’aquest 2024, anem albirant el que serà o voldríem que fos el proper 2025; arriba el moment de recordar les coses que no ens han agradat de l’any que s’esllangueix i imaginem desitjos per millorar-les en el decurs del que naixerà, tot i que sovintegen aquells que no assolirem mai, i que en som del tot conscients.

Un d’aquests desitjos, si més no dels que més hem escoltat, es el de reconstruir, si ara tots ho volem reconstruir tot, hem de posar solució a molts problemes crònics, problemes que ja fa anys que s’estan fent grossos, voluminosos, s’estan complicant i ens compliquen les nostres vides, podríem dir que son problemes que quasi son intractables, quasi els podríem qualificar de no solucionables.

Però es diu que mentre hi ha vida hi ha esperança, i això no ho podem oblidar, però tampoc no hem d’oblidar que els problemes no es solucionen sols, hi hem de posar allò que es diu el nostre granet de sorra, hi hem de posar el nostre esforç, hem de fer pinya com fan els dels castells d’arreu del país; hem d’ensenyar als nostres capitostos que les coses es poden fer sempre millor.

Deixeu-me parlar d’utopies, deixeu-me somiar, deixeu-me pensar que la gent del poble som capaços de fer quedar en ridícul als molt il·lustres legisladors que han posat els seus grossos culs en les butaques de treball que els hi hem assignat, les han adaptat al volum que creuen que necessitaran a mesura que engreixin com a mínim el seu ego.

Hi ha una opció, ridícula si voleu, sense gaire recorregut si voleu afinar més, però entre els desitjos d’aquest nou any, aquest Cap d’Any que tenim a tocar amb els dits, hi hem d’incloure iniciatives populars que encara que no treguin els colors als component dels poders estatals, ja estan vacunats contra aquestes rebequeries del “populatxo”, si que han de fer visibles la gran quantitat d’entrebancs i mancances que patim els anomenats ciutadans o gent del poble, per la manca de visió o per la pèssima gestió que els il·luminats gestors de la nostra societat fan, tot i els mitjans i eines que posem i tenen al seu abast, encara que soguin incapaços de fer-ne un bon us pel be de la comunitat.

Empenyem-los a que reconstrueixin tot allò malmès, i que sovint en son responsables, es tracta de reconstruir tantes coses, per on comencem? … ensenyament, sanitat, justícia, legislació, catàstrofes … rumiem, pensem, aprofundim en com podem aprofitar i utilitzar les anomenades I.L.P. Imatge de TheDigitalArtist a pixabay.