Avi Pep

Ara, quan ja portem mesos amb l’esdeveniment del segle, llegim Copa Amèrica de Vela, ara hi ha qui s’adona de que tot plegat ha estat un error, i això si, reconegut aquest error, es queden tan amples.

No se si aquest esdeveniment en concret ha estat un error o no, soc dels que opino que sovint les decisions polítiques tenen més condicionants dels que ens volen fer veure i creure. El quid de la qüestió es saber fins a quin punt els politiquets i politiquetes de torn es van equivocar, o es van deixar enlluernar o es van enlluernar i paral·lelament la van “cagar”, presumptament no per a tothom, però sovint en contra de la ciutadania, o sigui, siguem clars, massa sovint els errors els paguem els ciutadans no els polítics que els han propiciat.

A veure, ara ens diuen que possiblement no van ser prou curosos en investigar si els informes favorables a l’esdeveniment eren correctes, versemblants, creïbles … jo em pregunto, si no van investigar profundament aquests informes, que van fer? no oblidem que parlem de l’impacte de la Copa Amèrica a Barcelona, despeses, no les van quantificar? no hi van posar tots els sentits en verificar-les? retorns, que van valorar? quantitat de visitants? diners que teòricament aquests visitants es gastarien a Barcelona? que es el que van valorar o el que ara ens diuen que no van valorar correctament?

Segur que hi han altres activitats o actuacions  que socialment son més necessàries, ara i fa uns mesos, però si després de donar el vist i plau a aquests esdeveniment, tot dient que es va valorar positivament el fet de ser un esport relacionat amb una ciutat marítima que estima el mar com Barcelona, ara abans de finalitzar l’esdeveniment, el que no es pot dir que l’event genera apatia i molèsties a la ciutadania, es una elitització de la ciutat i fins i tot planen sospites de frau en les estimacions del retorn econòmic que es preveia.

Ja fa masses anys que arrosseguem aquesta motxilla politiquera, i no ho dic nomes per la Copa Amèrica de Barcelona, no, això passa arreu, sovint els polítics locals, que quasi mai han demostrat prèviament la seva vàlua com a gestors, es posen o els posem al capdavant d’un consistori, deixem que s’il·luminin, en ocasions l’il.luminació es tan forta que es cremen i ens cremen a tots plegats, després passa el que passa, massa sovint més enllà del que ens pensàvem, i si es que ho fan, com a molt presentaran la dimissió, però ningú els exigeix el retorn de la tresoreria malbaratada.

Jo em pregunto, si en determinats equips de futbol els dirigents han de presentar avals, si quan una empresa demana endeutament bancari, o quan un particular vol finançar el seu habitatge, trobem normal que tinguin que presentar garanties directes o addicionals, hipotecaries o avals, perquè permetem que els polítics juguin amb el nostre futur i el dels nostres fills i nets, sense reclamar-los-hi més responsabilitat que la seva dimissió, si ho fem, quan una “cagada” monumental ens perjudica fortament i llargament? o hi posen el coll, o ens tindrem que acostumar a no acceptar-los com a gestors de suposada, que no demostrada, vàlua. Imatge de KRiemer a pixabay.