Avi Pep

Es la dualitat a la que s’enfronten els polítics, tots els polítics, en el desenvolupament de les seves activitats en el seu dia a dia de les tasques al servei de la ciutadania.

Tots ens fan promeses, penso que en el moment d’acceptar el repte de treballar pels ciutadans, tots ho fan amb sinceritat. Tots ens prometen, si els votem, un munt de beneficis socials i comunitaris, a nivell de barris, de pobles, de comunitats i països i fins i tot d’estats. A l’hora de la veritat o sigui quan manen, els que manen, hi comencem a veure altres influencies que fan que no totes les decisions que es prenen, beneficiïn a la comunitat que els ha votat.

Aquests darrers dies ho hem vist en el desenvolupament de les diverses activitats celebrades amb motiu de l’aniversari dels atemptats del 17-A, aquí no entraré a fer valoracions, cada qual que vegi imatges, llegeixi articles i que opini; centrem-nos en la valoració genèrica, si voleu a nivell europeu, crisis, interessos privats, impostos, inflació, guerres … tot son situacions que possiblement podrien haver estat diferents, si en el seu moment s’haguessin pres decisions diferents, però ara es igual ara ja estem immersos en tot aquest batibull d’interessos contraposats.

I em pregunto, els polítics prenen les decisions pensant en els ciutadans o pensant en que es el que els pot fer quedar com uns herois, o sigui les seves decisions estan encaminades a millorar la vida social o estan encaminades a intentar sortir als libres o llibrets d’història com la o el gran estadista que es creu que es?

El problema que te l’actual model social, es que els electes, majoritàriament nomes pensen en rebre reconeixements i aplaudiments amb motiu de la seva activitat política, i en el seu cartipàs diari no hi te cabuda la critica; s’obliden de que quan es presenten, recordem que ho fan voluntàriament, ho fan per desenvolupar be la seva tasca, i que per això no els hem d’aplaudir, al contrari, els hem de criticar quan ho fan malament i ells ho han d’acceptar, i aquest acostuma a ser el gran problema, que el seu ego busca aplaudiments i sovint nomes troba critiques. Imatge de Dorothe a Pixabay.