Avi Pep

Llegia un article a la Razón de Luis Miguel Serrano Montero amb un titular que crida l’atenció “El PSOE nega l’aplaudiment a Lambán davant l’anunci d’un premi a títol pòstum per la seva defensa de la Constitució” i no es pas pel premi o reconeixement que li han fet a aquest senyor, a qui no coneixia personalment, no se si va fer les coses be o malament, suposo que en línia del pensament puc llançar-me a manifestar que com a polític segur que les podia haver fet millor.

La qüestió es parlar d’això de les medalles i dels actes de reconeixement que sovint es fan amb contraprestacions econòmiques, encara que en aquesta ocasió no sigui així, a aquells als que quasi es santifiquen per haver fet la seva feina. Puc entendre algun tipus de reconeixement simbòlic a aquells que amb els seus actes altruistes, han sobresortit per damunt de la resta de persones, aquells que han aportat a la societat més propera, quelcom que no tenien o no existia, es qüestió de fer una referencia a allò en el que ha destacat la persona en qüestió.

El que no se si es del tot adient, es fer reconeixements i més si son bonificats, es a dir si son amb contraprestació econòmica, a persones que la seva diguem-ne “proesa” ha estat la de fer una feina remunerada i en ocasions no sempre encertada, em refereixo a qualsevol col·lectiu en el que pugueu pensar, però especialment en el dels polítics, i més quan aquest reconeixement es propiciat pels seus amics, col·legues o persones agraïdes per decisions que alguns podríem considerar no sempre alineades amb el benefici social.

Els polítics es presenten perquè volen, si surten elegits cobren més o menys en funció del nivell polític que assoleixin, en el cas dels municipis petits pot ser que sigui una remuneració més reduïda, però quan el municipi es més gran o aquests polítics locals fan el salt als ens comarcals, a les comunitats autònomes o al govern central la cosa ja es diferent, acostumen a tenir remuneracions i altres avantatges, altres privilegis que eleven el seu estatus, si més no això es el que sembla, i assumeixen fàcilment que aquests privilegis no son res més que allò que realment mereixen per ser qui son, perquè no deixen de pensar que estan per damunt dels altres, que son els seus convilatans, els seus compatriotes, i que son els que els hi paguen aquestes prebendes no sempre merescudes.

Si fan la seva feina ben feta, no ens enganyem es allò que ens van prometre que farien, no mereixen cap premi, no mereixen cap medalla, no mereixen cap remuneració afegida, en canvi si ho fan malament, i sovint es així, no passa res, veiem que quan “la caguen” ni pleguen, ni demanen perdó, ni exterioritzen cap tipus d’avergonyiment, en els darrers temps n’hem pogut veure nombrosos exemples. Per aquesta regla de tres, tothom qui treballa i ho fa be, tindria que rebre una medalla i algun tipus de privilegi per fer allò pel que ja cobra. De fet, no es d’estranyar que, principalment els polítics, aprofitin qualsevol excusa per omplir el seu col·lectiu de floretes i procurar sempre sobresortir per damunt de la resta de mortals, encara que les seves accions i actuacions no sempre ho avalin. Imatge pròpia generada per IA de Canva.