Si, es veritat, en ocasions quan llegeixo a la premsa el que diuen alguns elements públics, em sento com un “negat” total a l’intentar entendre el que diuen, el que volen dir i com encaixa tot plegat, amb la línia que com elements públics mostren o volen reflectir externament, suposo que internament pensen el que pensen i que no sempre te perquè coincidir a la projecció publica.
Un primer exemple, un titular de Europa Press “Netanyahu proposa a Trump pel Nobel de la Pau” el motiu, “la seva dedicació ferma i excepcional a promoure la pau, la seguretat i la estabilitat a tot el món, i que ja en el seu primer mandat va aconseguir establir relacions diplomàtiques entre diversos països, que van re configurar l’Orient Pròxim i suposaren un avenç històric cap a la pau, la seguretat i l’estabilitat regional”.
Un segon exemple, un titular de Huffpost “Alsina va preguntar quins errors ha reconegut Mazón sobre la DANA i el que Tellado li respon” la resposta, “Mazón ha reconegut errors i ha assumit responsabilitats, no he escoltat ningú del Govern admetre errors”, i Carlos Alsina li va preguntar quin tipus d’errors ha reconegut públicament Mazón, a la qual cosa Tellado va contestar “que les coses podrien haver-se fet millor, però el govern d’Espanya no va col·laborar des del primer moment” el periodista li recordà que en el seu moment Mazón va agrair a Sánchez la celeritat amb què havia reaccionat el Govern davant la DANA, i aquí en Tellado va dir que aquestes paraules van ser per “cordialitat institucional”
I un tercer exemple, un titular de la Vanguardia “El PP no creu que Sánchez pugui fer res per regenerar la democràcia a part de dimitir” i la nova portaveu dels populars al congres, ha acusat al govern de manca d’escrúpols i de tenir com a únic objectiu resistir, sense la capacitat d’aprovar lleis, nomes per seguir controlant les institucions i protegir-se de la corrupció.
I tot això qui ho diu? en el primer cas un personatge que esta acusat per la Cort Penal Internacional i en va ordenar l’arrest a les darreries del 2024 que també va emetre una ordre de detenció contra l’exministre de Defensa d’Israel i el comandant de Hamas, intentant enviar un senyal que l’estat de dret ha de ser respectat, i proporcionen una via legal per a la justícia, que és crucial per trencar el cicle de violència i venjança.
I en altres dos exemples son, segons la premsa, manifestacions que han fet representats populars en entrevistes o al mateix congres dels diputats.
I jo em pregunto, on em perdo? com pot ser que aquests personatges diguin el que diuen, quan si fem una petita ullada a la seva historia més recent, al fets referenciats a l’entorn on es mouen o militen o dirigeixen, es tindrien que mossegar la llengua, encara que suposo que després de tan mossegar-se-la ja es un apèndix atrofiat i del tot insensible. Imatge avatar propi a WhatsApp.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!