Avi Pep

Fa temps, anys, que donem voltes a aquest tema, be els ciutadans a part de queixar-nos per les taxes que paguem, poca cosa més fem, no se si podríem fer-hi més o no, però la veritat es que deleguem en els nostres representants a les direccions “superiors” establertes, siguin ajuntaments, parlaments autònoms o estructures de l’estat.

Avui llegia a InfoLibre  un article de Daniel Lara   que amb el titular de “Ecoembes, una organització obligada a reinventar-se després de 25 anys de dades de reciclatge maquillats”, no deixa gaire be ni al lobby del plàstic, com ell els anomena, ni als governs que ens han dirigit en el decurs d’aquests 25 anys. Diu que es una trampa en la que hi ha participat el Govern i les comunitats autònomes, que fins ara s’ho han mirat de reüll en lloc d’elaborar les seves pròpies estadístiques, i ens deixa anar una dada interessant, quan diu que Greenpeace va calcular el 2021 que les administracions locals assumeixen un sobrecost de 1.700 milions d’euros a l’any en recollida d’escombraries que hauria d’assumir Ecoembes.

Això es molt greu, i més ara quan a la majoria de municipis, el nostre inclòs, s’està qüestionant la necessitat i conveniència d’uns augments de les taxes de recollida de brossa que son, no se si desorbitats, però si excessivament alts i si llegim aquest article veurem que molt possiblement innecessaris si tots complissin amb les seves obligacions. Es molt senzill, i es molt greu, segons l’article més del 40% del volum de residus que recullen els ajuntaments al contenidor gris són envasos, que hauria de gestionar Ecoembes, d’aquesta manera, cada vegada que un ajuntament s’encarrega d’un envàs, el consumidor paga dues vegades: una amb la taxa de punt verd, i una altra amb els impostos municipals.

No tinc, els ciutadans no tenim, cap formula per avaluar la veracitat de tot plegat, el que si que esta clar es que hi ha dues accions que cal fer, la primera es responsabilitat nostra, valorem seriosament la quantitat de plàstic que utilitzem i si esta a les nostres mans reconduir la situació amb una menor utilització d’envasos d’un sol us, i segona exigim als nostres “líders” als nostres polítics que no tot es tan simple com augmentar taxes, s’han de posicionar, han de convertir-se en això que s’anomena un “lobby” i pressionar perquè els nivells superiors de poder i de decisió facin complir les normes establertes en aquest la llei de residus del 2022, i no cal esperar tan de temps a prendre decisions adients, ja que segons l’informatiu, la norma estableix que si no s’assoleix la xifra, cal implantar a Espanya un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) en un termini de dos anys, abans del 22 de novembre de 2026, o sigui una llei del 2022 no s’aplicarà adientment fins després de quatre anys d’haver estat aprovada … així anem. Imatge de QuinceCreative a pixabay.