Avi Pep

De tan en tan, quan engego l’ordinador, a la primera pantalla em surten noticies, d’arreu del món i de tot tipus de premsa, ofertes de cadenes de distribució, que passa amb els trens arreu del país, guerres, oci, esports, política … una mica de tot.

Però aquesta setmana n’ha sortit una que m’ha cridat l’atenció el titular: “Aquestes paraules en català estan en desús: no tothom coneix el seu significat” i en el meu pensament ràpidament neix una pregunta, quines paraules són?

Per exemple enguany que segons aquesta noticia ho hem anat substituint per aquest any, també encomanar que sembla que hem triat utilitzar contagiar o murri substituït per astut. Aquestes dues darreres, tot i que no li donem importància i que la diferencia pugui semblar més subtil, la veritat es que hem deixat de dir murri i ho hem substituït per astut, i encara que li donem el mateix significat la veritat es que aquest podria diferir lleugerament, o si no rumieu com i on utilitzaríem la paraula murri.

Enguany com també l’endemà, són mots que es diu que podrien estar en perill d’extinció, i que convindria recuperar; no entraré pas a dir que les paraules substitutes es puguin considerar barbarismes, tampoc ho deia la noticia, però si que es cert que pel motiu que sigui, per no veure’ns antiquats, per vergonya, per fer-nos entendré millor o per desviacions d’anglicismes hem anat substituint mots catalans de tota la vida, alguns utilitzats en el transcurs de molts segles, per altres que ens poden semblar més formals o més neutres.

Fem una repassada rapida, enguany, encomanar, murri, començar, ximpleria, panxacontent, primfilar o llepafils … quants d’aquest mots utilitzem en el dia a dia? no dic que siguin obligatoris, tampoc diré que jo tingui un català perfecte, però si que tenim la obligació de no deixar morir la nostra llengua, i si no la cuidem nosaltres qui ho farà? Imatge creada amb Gemini.