Avi Pep

Cada dia ens aixequem amb una nova picabaralla entre els polítics de “nivell” d’aquest país, i quan dic de “nivell” no vol dir necessàriament que la meva opinió es que saben fer be les coses, ans el contrari, el que si que saben fer es cridar, aixecar la veu, reconduir els relats dels esdeveniments en la direcció necessària per flagel·lar, refutar, rebentar o posar en solfa als contrincants polítics, que no oblidem que son personatges, tots ells, escollits per una part del poble, i que plegats han de garantir-nos una estabilitat i convivència social que tindria que ratllar l’excel·lència comuna.

En aquesta ocasió s’obstinen, ens volen fer entrar el clau per la cabota, en parlar d’unes dades extretes de determinats informes clarament escollits i adaptats per a conveniència pròpia, segons allò de que tothom veu la cosa segons la ullera que es vol posar, de l’època de la pandèmia de la covid de la que ara se’n “commemora” el cinquè aniversari.

Tots aquests polítics i polítiques s’intercanvien acusacions, allò de que uns diuen que “va ser culpa teva”, i els altres diuen “i tu més”, uns parlen d’una xifra de morts i els altres l’han anat reduint fins a obtenir dos valors numèrics en pols oposats i amb això busquen, i em sap greu si ho aconsegueixen, la divisió i la polarització de la societat que els ha votat i que els manté amb uns salaris més que dignes, que no se pas si en son dignes de merèixer.

La veritat pel poble, per a tots nosaltres, ha de ser molt més senzilla, i es que no cal que ens posicionem a favor de cap dels contrincants, possiblement tots, amb la seva part assumida o no de responsabilitat, son presumptes culpables de deixadesa, negligència, ganseria, allò que col·loquialment diríem “tantsemenfotisme”, i es que tot disculpant-me de les víctimes i dels seus familiars perquè no desitjo pas que sembli que minimitzo el dolor, ans el contrari, el problema no es si van ser algun miler més o menys, que també, el problema es si hi va haver presumpta negligència, presumpta mala praxis, en concret el que es podria anomenar com a presumptes homicidis involuntaris, sigui qui sigui el culpable o culpables, perquè en el fons de tot plegat ningú es mereix morir per “batalletes” entre polítics, ningú mereix deixar de viure en benefici de quatre arreplegats. Imatge de HelenJank a pixabay.