Avi Pep

Són nens i nenes
amb la infantesa
amputada,
són nenes i nens
amb la innocència
arrancada.

sis línies, setze paraules, reflex de la nostra societat, tot gira a l’entorn de que alguns puguin guanyar diners, això es una guerra, o millor dit, això son les nombroses guerres que hi ha actualment al món.

Divendres passat, a la biblioteca es va presentar el llibre “Un llençol blanc” d’en Xavier Gonzàlez-Costa de l’editorial L’Albí, amb el suport de la directora, Berta Villarán, el regidor de Cultura, Xavier Racero, i amb l’agraïment a tots els assistents a l’esdeveniment. El llibre es un dietari poètic frustrat de la guerra a Ucraïna; un dietari? i frustrat? si, dietari perquè ell volia deixar testimoni de les sensacions que preveia viure amb il·lusió amb la nova etapa que la vida li oferia; però aquell mateix dia Rússia va envair Ucraïna, i com diu l’autor, aquest fet ignominiós i repugnant li va provocar un xoc, i va fer que es decidís a escriure un poema cada dia, tal com si fos una crònica de la maleïda guerra, i fins que aquesta s’acabés … innocent, després de dos anys la guerra encara continua, i per això ha estat un dietari frustrat, perquè el va acabar just al cap de sis mesos.

Fèiem costat a l’autor, en Jaume Huch editor de L’Albí i jo mateix, va ser una estona plena de moments, alguns més durs, altres més distesos, moments plens d’emoció i també d’aquells que et remouen per dins. El llibre, a més dels poemes, inclou també un conte i un manifest que en Xavier va escriure a iniciativa de l’Escola Municipal de Musica de Berga i el Conservatori dels Pirineus, i que va ser llegit el 15 de març a les Escoles de Musica de Catalunya i d’Espanya.

Quina ironia:
ser un covard o ser un valent …
Ni en això tenim opció
Tot s’acaba … però no tot s’ha acabat.

El periodista Manel Alías en fa el pròleg, i entre moltes altres frases, us en cito una: “L’art de la guerra es la construcció (o destrucció) humana mes absurda”. Al llibre hi podem trobar sensacions, emocions, tristesa … tot plegat ens portarà a vessar llàgrimes en no poder entendre que pot fer que hi hagi tanta maldat en algunes persones …

… es pensava que els grans no ploraven, però ara ha descobert que sí, que sí que ho fan, perquè plorava el pare i plorava la mare, mentre s’abraçaven mot fort.

No acabaria mai, ni de parlar del llibre ni d’extreure’n trossets significatius, i si el llegiu i us agrada, podreu opinar amb coneixement. I els drets d’autor d’aquesta obra es destinen a les persones perjudicades per la guerra a Ucraïna.

I per finalitzar una nota simpàtica, en Xavier es un dels tres finalistes per posar lletra a l’himne del 125 aniversari del Barça. Enhorabona i sort a la final. Imatge de Josep Torradas. Montpeità 1711