Avi Pep

Respirem i pensem.

27 de desembre de 2025
0 comentaris

Preparem la carta pels Reis

I no em refereixo pas als de l’estat espanyol, dels que nomes em molesta que hi siguin per designació divina, es un dir ja que el poble no els ha escollit pas, però la veritat es que no els conec personalment, no els he tractat mai, o sigui allò de que per conèixer a algú hi has de menjar i dormir, ni hem menjat ni hem dormit plegats, per la qual cosa no en tinc cap opinió a nivell humà. I a nivell protocol·lari o professional, penso que al país tenim aquest tipus de representació política instaurada pels polítics del moment, i si aquesta no agrada el poble, es el poble qui tindria que instar als representants electes, ja que ells per voluntat pròpia no ho fan, la tramitació de la modificació d’aquest estatus hereditari. Encara que no ens enganyem, a ells, als polítics, tampoc els escollim, escollim una llista de noms, de la que no coneixem a la majoria dels que hi ha apuntats, es veu que això de les llistes obertes els hi fa por, li tenen pànic.

Dit tot això, fer referencia nomes a que tot i no seguir-lo quasi mai i menys en la seva totalitat, enguany m’ha envaït una sensació de voler veure o escoltar el contingut del discurs reial, quasi 10 minuts, però tampoc ho he aconseguit, perquè penso que sempre es el mateix, mots i frases expressats per a intentar acontentar les orelles dels que escolten en cada moment. No se si l’escriu el monarca, o com diuen alguns li escriuen, però la sensació de voler escoltar-lo es quan de la lectura inicial de premsa n’he tret que a la majoria de polítics no els hi ha agradat del tot, i he pensat calla, per alguna cosa deu ser, no? i en aquesta ocasió i després de fer-hi una ullada, el resum final del que he llegit es que als populars i als socialistes els hi ha mig agradat, als de més a l’esquerra i als independentistes, especialment als catalanistes, no els ha convençut gens, titllant-lo en algun cas de “surrealista” i també deslegitimant-lo, i els de l’extrema dreta diu que no opinen.

Diuen que no ens hem de fixar nomes en les paraules, també cal mirar allò que anomenen “posada en escena” o sigui tot allò que va més enllà del que diu, l’espai, la decoració, i també els posats, perquè tot es per donar una imatge buscada i rebuscada, amb la finalitat d’agradar a tots, o no, i de quedar be amb el poble, i que visualitzem la seva saviesa i sobretot la seva equidistància amb la política, fent-los nostres perquè percebem que esta al costat del poble, amb els humils, amb els putejats pels polítics de torn.

Alguns politiquets de joguina diuen que fan seu el missatge del Rei, malament, es impossible, si el missatge reial esta a favor del poble, no pot estar validant el que fan els polítics, segur que ningú vol repassar el que tots ells no han fet en les darreres dècades. Coratge, transició, convivència, confiança … ufff!!! algú pot dubtar de les bones paraules del discurs, pero no dic res de les intencions d’alguns polítics; de fet tots s’apunten a lloar o a criticar les paraules de la reialesa, com deia una política d’abast nacional, segons la premsa, “tots hem de fer de la cura de la convivència la nostra tasca diària, i per això necessitem confiança. Podrem assolir els nostres objectius, amb encerts i errors, si els emprenem junts; participant tots, orgullosos, d’aquest gran projecte de vida en comú que és Espanya”.

Encara que després de llegir i rellegir aquestes línies, em pregunto perquè ens volen continuar prenent el pel, ens ha esquilat tantes vegades que ja nomes ens en queda borrissol, però els hi es igual, es tracta de perpetuar un col·lectiu que tot i voler pensar i creure que podria ser necessari, no deixo de veure i pensar que el seu repte, la seva meta es esprémer tan com puguin als ciutadans, encara que el més trist es que nosaltres continuem combregant amb rodes de carro o de moli, que encara son més grosses i permeten que els polítics o les seves idees es perpetuïn. Fem la carta als Reis, demanem unes joguines més reals, que no reials, i a veure que passa, a veure si enguany els hi donen les claus, no de les cases dels pobles, sinó de la porta del darrera per expulsar als no desitjats. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.