Avi Pep

La política és la ciència de la governació d’un Estat o nació, i també un art de negociació per a conciliar interessos. Si en teniu ganes, podeu buscar a les xarxes, o en un diccionari en paper si es que encara en teniu, la definició de política i veureu que hi ha diverses variables, però que al cap i a la fi, totes les opcions ens porten en la mateixa direcció, i es la de definir quelcom abstracte que ocupa a milers de persones i que en moltes ocasions es l’única, diguem-ne professió que saben fer o que tampoc ni això no saben fer be.

I aquesta m’ha fet gracia, per no dir una altra cosa, ja que acaba en dues paraules que ara mateix a la majoria de seus polítiques d’arreu del territori brillen per la seva absència: “conciliar interessos”.

Conciliar interessos, patètic, si això es una de les definicions de política, hem de demanar a qui calgui que modifiqui el significat o descripció de la paraula “política”, i es que actualment, arreu, les accions dels que fan política, van en qualsevol direcció, menys en la de conciliar interessos comuns.

Aquests dies també s’han omplert pagines i hores de televisió fent referencia a una altra paraula de moda “amnistia”, i es que aquesta quitxalla que diuen que fa política, no paren de dir bajanades, tenen una verborrea explosiva que no se l’acaben, la llàstima es que no ens diuen res que pugui solucionar els nostres problemes, nomes faltaria, això seria primer massa difícil per l’intel·lecte d’alguns components d’aquesta col·lectivitat, i segon com que l’únic que volen es acollonir a l’adversari, o sigui que tots els que no pensen com elles i ells nomes ens volen perquè mantinguem el seu estatus i el seu nivell de vida, això si tot continuant fent-los-hi la genuflexió com a populatxo que som, i l’adoració com a deus que es pensen ser.

Tots plegats nomes volen parlar amb el biaix que els interessa, tots plegats nomes volen parlar dels períodes de temps que els hi convenen, tots plegats ni volen ni pensen fer cap tipus de autocrítica per valorar, ni que nomes sigui a modus insignificant, quantes coses fan malament, be possiblement seria més senzill enumerar les poquetes que fan be, perquè no ens enganyem fins i tot darrera algunes decisions que podríem considerar benintencionades, massa sovint hi ha “cagades” que fan dubtar que siguin involuntàries.

Altres paraules que aquests dies hem llegit o escoltat, covard, corrupció, frau, dignitat, traïdor, neofeixista, filonazi, irresponsable, escrúpols, repressió, conflicte .. be, crec que si les vulgues escriure totes, necessitaria més del doble d’aquest espai que he omplert fins ara, i tot això es nomes per dir que la gent, les persones, la ciutadania, no ens podem deixar menjar el “coco” amb mentides, amb mitges veritats o amb comunicats manipulats que ens porten a pensar erròniament i a prendre decisions equivocades i massa sovint en contra dels nostres propis interessos, diguem prou, exigim que tota aquesta col·lectivitat que diu que nomes pensa en el benestar general, treballi sense descans, no descansen pas quan cobren la remuneració que ells mateixos s’han assignat, que treballi realment per la comunitat, i treballi realment pel poble. imatge de landofbooksyout… a pixabay