Avi Pep

Es una pregunta que em faig sovint sense tenir cap resposta satisfactòria, o sigui no soc capaç ni de convencem a mi mateix amb cap dels arguments que em passen pel cap, ara imagineu l’èxit que obtindria si tingues que convèncer a altres persones.

Quan penso i escric, mai ho faig amb la intenció de convèncer a ningú, penso que tots plegats ja som prou grandets per pensar per nosaltres mateixos, som prou madurs per recollir informació de diverses fonts, pensar, reflexionar i decidir si això que ens estan col·locant amb calçador es el que realment volem.

Si que tinc una idea prefixada, i es la de que molts dels governants que tenim arreu del país, a tots els nivells podrien fer-ho millor, no he cregut mai que tots ho facin malament premeditadament, alguns no en saben més encara que s’ho pensin, ja que en llurs professions precedents, si es que n’han tingut, sovint no han pas sobresortit de la mitjana i en algunes ocasions ni de la mediocritat. Altres presumptament busquen millores, si no pròpies si d’alguns coneguts, amics o familiars; també hi ha els que comencen be, amb bona voluntat, però no se el motiu que fa que amb posterioritat hi ha quelcom que els fa desviar-se una mica del camí idoni, socialment parlant.

Actualment la gent, els ciutadans, els súbdits, els que els hi paguem el sou, les dietes i els complements, estem perduts, estàvem convençuts de que havíem aconseguit, en general, un nivell de benestar prou atractiu i satisfactori, però darrerament no, la veritat es que ja fa temps perquè no es pas una cosa que hagi succeït en setmanes i mesos, fa més temps que aquest benestar social s’ha anat deteriorant, hem perdut beneficis socials a tots els nivells, sanitat i ensenyament possiblement son en els que ho notem més.

A sanitat menys professionals, més temps d’espera per a determinades especialitats, llargues cues als centres sanitaris i menys hores d’atenció a la primària; i a ensenyament, després d’anys d’anar enrere en matèries com matemàtiques i comprensió lectora, ara ens diuen que enguany hi ha més professors i menys alumnes i que ja començarem a anar millor; i si aquí hi afegim com evoluciona la nostra llengua, es per plorar.

Però no podem plorar perquè tinguem uns politiquets de joguina que no saben fer be la seva feina, tampoc ens podem arronsar d’espatlles i anar repetint a tort i a dret allò de que no hi podem fer res.

Entenc que davant d’aquesta situació el més fàcil es pensar en allò de fotre la gorra al foc, però a veure abans pensem una mica; ens van menjar la carbassa, el tarro, el coco, amb allò de que la globalització era l’elixir màgic per que tots anéssim millor, i ens ho vam creure, després s’ha vist que no es així, hem viscut en una disbauxa oligàrquica en la que els únics que n’han sortit ben parats son els capitalistes, els opulents i els potentats, nosaltres els treballadors, el populatxo hem anat seguint les seves instruccions que han comportat, en general, feines més mal pagades i de poca qualificació laboral, tot i que sovint els candidats tenen estudis molt superiors als que realment requereix el lloc de treball que s’ofereix.

Davant de tots aquests disgustos, de tots aquests desenganys, ens creiem les formules màgiques que ens prediquen els líders de les formacions anomenades populistes, que prèviament ja han escampat les llavors, i han cridat als quatre vents les consignes de la seva poció màgica per a salvar-nos de tots els mals que ens angoixen, mortifiquen i neguitegen actualment, i ens creiem els mots, eslògans i llegendes en contra de tot allò que ens han anat repetint de que son els mals de la nostra societat, de tot allò que es el càncer social actual, potser que no siguem tan ingenus. Ara be, com deia més amunt, els dirigents actuals ho podrien haver fet millor? potser part de la culpa també es seva, no? i nosaltres com a societat que volem? solucions o grans promeses que massa sovint cauen en un sac amb un forat al cul i que no sabem on va a parar? Imatge pròpia generada per IA de Canva.