Ja se que em fotre en un jardí ple d’espines, però en ocasions tots tindríem que valorar si les justificacions dels nostres actes son encertades o no. Aquests darrers dies, no, siguem realistes, fa molt de temps, mesos, fins i tot anys, que el col·lectiu de la docència reclama millores, diverses reclamacions que fan un
L’article d’Iñaki de las Heras a la Vanguardia amb el títol “Els ex polítics amb activitat al sector privat pugen amb força en dos anys” ens parla de la gran quantitat d’alts càrrecs polítics que passen d’una feina publica a una de privada al final del seu mandat, estan inclosos ministres i secretaris d’estat que tenen
No ho dic jo, segons la Vanguardia en un article signat per Cristina Sen amb el titular “Tellado veu Junts, ERC i PNB tan “podrits” com l’Executiu” es diu que es aquest dirigent del PP qui va manifestar que les formacions polítiques nacionalistes, esmentat expressament a Junts, ERC i PNB, “estan tan podrides com el Govern de
Es més que un torneig de futbol, es un esdeveniment solidari per l’autisme, i com deien els mateixos creadors quan van començar, l’empenta per la nostra causa… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la feina diària amb els infants autistes… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la nostra motivació… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la teva ajuda… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀. el teu esforç
Aquests dies ens bombardegen amb tota questa historia del tràfic d’influències, ara toca parlar de la presumpta implicació d’un polític, un més, en un embolic amb un rerefons econòmic, o sigui que algú presumptament s’omplirà les butxaques de diners més o menys ben guanyats, A mi em costa distingir la diferencia entre tràfic d’influències i
Una expressió coneguda, força utilitzada i que malauradament no decau. Si, podríem buscar variants, en castellà vindria a ser alguna cosa com per exemple “aquí hay gato encerrado”, o també podríem buscar sinònims més de casa nostra com embolics, confusió, coses mal fetes, negocis bruts … i tot això es per un titular que he
L’inici de les meves reflexions sempre acostuma a ser el mateix, pagina blanca a l’ordinador i fent un repàs mental de les possibles motivacions que em poden portar a escriure i compartir en quatre ratlles, qui diu quatre diu vint, aquells pensaments, aquells dubtes, aquells emprenyaments amb el món que m’envolta, i acabo fent immersions
Això es el que voldrien alguns i algunes, les persones hem de ser lliures, no tenim que demanar ni permís ni perdo per ser-ho, però si que hem d’assumir la responsabilitat del que significa ser lliures, ni tot es vàlid ni hem d’esperar que els altres ens treguin contínuament les castanyes del foc. Avui llegia
M’agafo la llibertat de utilitzar frases de polítics i polítiques de casa nostra, no els hi he demanat permís però es el que ha publicat el diari Ara a l’article signat per Andrea Zamorano i per Mireia Esteve amb el titular “Junts tomba el consorci d’inversions i el decret de lloguers” i l’encapçalament d’avui el
Llegia a la premsa que en algunes escoles de determinades zones del nostre petit país, esta augmentant la conflictivitat tan a dintre com a fora dels centres, amb situacions violentes entre alumnes, entre alumnes i professors, entre famílies i docents, tan presencial com virtualment. Aquesta situació ha portat al govern a dissenyar un pla pilot
Llegia a la premsa que el Sant Pare deia que “el món esta sent destruït per uns quants tirans” i denuncia l’ús de la religió amb finalitats bèl·liques, econòmiques i polítiques, fem memòria si us plau del que deien els llibres de text de la meva època, quan es referien i ens descrivien els famosos descobriments
Podia deixar-me anar, parlant de protocols referents als revenedors de medicaments al carrer, o de la manca de secretaris – interventors a Catalunya, o fins i tot de la desprotecció d’espais protegits “salvant” així una urbanització il·legal d’alt valor ecològic, segons la Unió Europea, que la justícia n’havia ordenat la demolició, però avui li ha
Tornem-hi, es tracta de fer veure que hi ha una problemàtica on no existeix, i això de la taxa turística n’és un exemple des del punt de vista ciutadà. Podem parlar de qualsevol població, però centrem-nos en Barcelona que es una referencia molt valida, tan per la dimensió de la ciutat com per l’acumulació de
Sovint llegeixo articles, noticies i cartes a la premsa, en les que la gent parla de la seva situació econòmica influenciats pel seu sou, que sovint consideren com a insuficient per viure dignament. No entraré pas a qüestionar la visió que cada persona te de la seva situació econòmica personal, tampoc on es el llindar
Per una banda tenim una noia jove, vint-i-cinc anys, que fa temps, massa temps, que lluita per tenir una mort digna amb l’eutanàsia, paraula maleïda per determinats sectors de la societat. Entenc que no tothom comparteixi aquesta visió de la vida, el que no entenc es que hi hagi algú que es cregui amb el