Avi Pep

Avui podeu trobar un article d’en Jordi Morros amb el titular “Es multiplica per tres la detecció de persones amb idees suïcides a les comarques centrals”  i us puc dir que es molt interessant la seva lectura. Hi ha frases que no podem obviar “els darrers tres anys s’ha multiplicat per tres la detecció de persones amb idees suïcides a les comarques centrals” o també “la prevenció del suïcidi és una tasca de tota la comunitat, és una responsabilitat compartida”.

Deixeu-me fer un petit resum de les pautes clau per a la prevenció del suïcidi que jo recullo d’aquest article: s’ha de prioritzar la detecció precoç, amb un enfocament comunitari i una responsabilitat compartida, per poder tenir coneixement dels factors de risc i de les senyals d’alarma, podent trobar així eines d’actuació bàsiques per a tothom, amb el suport dels professionals que tracten aquestes situacions de risc i que necessiten també els seus espais d’autocura professional amb el corresponent suport emocional per gestionar l’estrès i el desgast emocional d’aquesta tasca.

Dit tot això, i després d’encoratjar-vos a llegir l’article, que suposo que ja heu fet, anem una mica més enllà, s’ha de fer prevenció, es cert, com a societat tenim responsabilitats envers els nostres veïns, els nostres amics, la nostra família, hem d’escoltar-nos més els uns als altres, hem de deixar de ser tan individualistes i tan egoistes, perquè massa sovint això ens porta a preocupar-nos nomes del nostre ego, i els altres es tornen invisibles tan als nostre ulls com al nostre pensament. Hem de poder detectar els factors socials i comunitaris que mostren les senyals d’alarma que emeten les persones properes, l’abatiment, la tristor i altres expressions no verbals, que transmeten molt sobre el seu estat d’ànim.

Encara que possiblement al marge de tota la prevenció que es pugui fer, hem de preguntar-nos els motius que porten a aquest camí sense sortida, que fa que persones teòricament amb motius més que suficients per gaudir de la vida, de cop i volta tot se’ls hi enfosqueix i poden arribar a plantejar-se aquesta opció del suïcidi. Que ha motivat, quin sender han seguit per arribar a la conclusió de que no te sentit viure, no es nomes la prevenció que podem fer quan detectem signes d’alarma, es el que no detectem prèviament, quina societat hem construït al llarg dels anys per desenganyar a tantes persones, pensem en el que toca canviar per aconseguir que tan com a societat com individualment tingui sentit viure, que no tot son nomes aquells conceptes materials amb els que ens han bombardejat durant dècades i que malauradament sovint son inassolibles per a la majoria, i que això crea un desencís, una frustració que no tothom sap gestionar correctament.

I si parlem del jovent, reconeguem que els hi hem pintat un futur on tot era bonic i assolible i quan veuen que aquest futur es va transformat en el seu present, veuen que aquest nomes esta ple de buidor i de promeses incomplertes, que es tornen fosques, deixen de tenir sentit i sense aquelles recompenses materials amb les que els havíem fet somiar. Imatge pròpia generada amb un prompt de Gemini per IA de Canva.