Avi Pep

Cal recordar noms associats a casos de corrupteles polítiques, destapades per acusacions populars i gràcies a la tasca de determinats mitjans de comunicació. Recordem, l’escàndol Filesa, amb 39 persones imputades, això passava a finals dels 80 i principi de la dècada dels 90. No oblidem l’anomenada trama Gürtel, corria l’any 2007 quan va començar la investigació, no se quants però també un munt de gent imputada o investigada o involucrada com vulgueu dir-ho; de fet, crec que n’han separat el que en diuen algunes peces, i crec que encara se n’estan investigant o jutjant algunes. També podem recordar l’anomenat cas Nóos, amb diversos imputats per irregularitats en la gestió de fons públics, amb condemnes significatives pels involucrats, i va deixar palesa la complexitat i profunditat de corruptela que sembla ser que al llarg dels anys s’ha anat instal·lant a la política del país.

Aquests casos, entre altres, demostren que, malgrat els intents de silenciar les acusacions, la veritat sovint surt a la llum gràcies a l’esforç conjunt dels mitjans de comunicació i la justícia. Tot fent consultes a les xarxes he trobat altres noms de cassos de corrupteles polítiques, el cas “Cooperació” amb 33 imputats lligats a ajudes a les ONG. L’operació “Campion” de frau en subvencions publiques i prop d’un centenar d’imputats. Operació “Pokemón”, una suposada trama per a l’obtenció de concessions i contractes públics amb més d’una trentena d’imputats. Els ERE fraudulents amb més de 60 imputats, un procediment per a concedir de manera arbitrària ajudes a empreses en crisis i pre jubilacions a treballadors burlant la llei de subvencions.

La llista d’aquest tipus d’esdeveniments, malauradament, es llarga i de molts colors polítics, també hi trobem l’anomenada “operació Malaya” de corrupció urbanística; el “cas ITV” de l’adjudicació de concessions d’ITV; el cas “Palau de la Musica” de comissions mitjançant aquesta preuada institució Cultural; o fins i tot el cas “Palma Arena”. Com deia n’hi ha hagut molts, masses, arreu del territori nacional i esquitxant a molts polítics, també masses.

Hem viscut èpoques més i menys prolífiques en corrupció, algunes èpoques amb esdeveniments ocorreguts encara molt més greus, polítics i altres personatges que han traspassat no nomes el que se’n podrien anomenar “línies vermelles”, han traspassat qualsevol llinda del que podríem anomenar el correcte comportament humà, personatges polítics o no, que s’han cregut que tenen el dret a decidir com han de viure els seus coetanis, els seus conciutadans, arribant en ocasions a malviure o fins i tot a no viure.

Soc d’una generació que no va viure la guerra civil, però si el final d’una postguerra que alguns per desgracia van fer durar masses anys, anys de penúries on es perseguien pocs reptes i que podríem resumir amb la finalitat de poder menjar, sobreviure i poca cosa més. Hem vist que al llarg dels anys, de les dècades, sempre hi ha qui procura viure be a costa dels altres, sempre hi ha cassos de corrupció, hi havia molta “mala llet”, molt “mala gent” i avui dia arran dels darrers fets coneguts, les coses no han canviat. Potser ja es hora d’aplicar la premissa que avui he llegit que deia un autor: “als escriptors ens tenen por perquè convidem a la gent a pensar” .. pensem i potser amb els granets de sorra que aportem en comú, podrem millorar la nostra societat. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.