Avi Pep

No es nomes al nostre país, arreu passa el mateix, la majoria de dirigents no actuen en benefici dels ciutadans, el dubte, el neguit es saber si ho fan conscientment o be la seva ineptitud es tan gran que encara no ho han vist, si no ho han vist es greu, però si ho han vist i continuen encara ho es més.

A França han votat la mateixa opció la gent de l’extrema dreta i els de l’esquerra per fer caure el govern actual; a Espanya ja fa anys que les picabaralles entre els dos grans partits ens porten a un carreró pel que no es fàcil evolucionar, agreujat a més per la postura dels d’extrema dreta; i al nostre petit país, el partit que governava fins fa quatre dies es mostra més dividit que mai.

Així no podem continuar, però tampoc cal que ens llancem als braços del primer qu’ens promet solucionar-ho tot, quan sabem que hi ha coses que sense esforç no son fàcils de retornar-les al seu recorregut natural i funcional, que es d’on no hauríem d’haver permès que en sortís mai.

A la vida quan sorgeix un problema, mai es soluciona sol, mai hi ha formules màgiques que del no res en fan sortir una joia, mai trobem grans oradors que fan miracles gratuïts per beneficiar a la població en general, més enllà del benefici per a quatre privilegiats. No fem cas dels que prometen solucionar-ho tot amb una vareta màgica que no sabem qui els hi ha donat o en quina tómbola l’han comprat; malfiem-nos dels que ens prometen solucions magnifiques, això si, a canvi de retallar benestar i drets generals.

Podem llegir l’article d’en Rafael Ruiz a infoLibre que amb el titular de   “Quinze anys de desafecció ciutadana cap a la política: com va començar tot i qui és el gran beneficiat” si més no es interessant veure com analitza l’efervescencia política que naixia a Espanya ara fa poc més d’una dècada.

S’ha polaritzat la política, s’ha potenciat el bipartidisme, i també hi podríem afegir el sentiment popular envers el creixement del frau i la corrupció. Això no ens porta enlloc, anem a votar quan ells, els dirigents, ens ho diuen, recordem que no ho demanen, ho imposen. Votem el que creiem més adient d’acord amb el nostre pensament personal, i dels vots en surt el que en surt, però ells, els elegits no fan cas del nostre desig, no fan cas de les nostres instruccions, no fan pinya, no fan un nucli comú per beneficiar a la societat en general, els importa més el redit polític del partit o dels candidats.

Tinc com altra gent accés a les xarxes socials, i cada vegada més les plataformes ens inclouen publicitat, perfils suggerits o patrocinats als nostres perfils, i de tan en tan me’n surt un, suposo que es l’oficial, amb el nom de “casareal.es” i que avui mateix han penjat una imatge amb la primera pagina de la “Constitución Española” i el primer article diu que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” i ho remata amb que “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol del qual emanen els poders de l’Estat” i això es el que van jurar o prometre els polítics, tots, o es que alguns no se’n recorden? Imatge de la casareal.es a instagram.