Avi Pep

Es curiós com les noticies que expel·leixen els diaris siguin digitals o en paper, comuniquen fets ocorreguts en temps passats amb un biaix més o menys tendenciós, més o menys arbitrari, amb la finalitat de fer allò que ara s’ha posat de moda, se’n diu blanquejar uns individus o unes organitzacions, sovint amb unes decisions o una gestió pèssima, per tal de fer-los quedar be en la tan elogiada i sovint manipulada historia.

Aquest es el cas d’aquesta noticia que publica el Debate signada per Iván Mingo, ens presenta al dictador espanyol com un home exemplar en la creació d’empreses i riquesa pel país, no us posaré pas l’enllaç, el títol si, per si us pica la curiositat de llegir-lo “El deute de l’automòbil espanyol amb Franco, creador de quatre marques que avui generen milers de llocs de feina”, resulta que el bon home va esperonar el naixement del teixit productiu nacional, aconseguint la cohesió necessària, deslocalitzant la indústria nacional i creant grans nuclis industrials al voltant de les grans ciutats que fomentessin els moviments migratoris del camp a les urbs, uau, un individu miraculós.

Ens anomena les empreses o marques que va crear, ENASA que sota la marca Pegaso va fabricar camions i esportius de luxe, però la realitat es que del Z-102 en van fabricar poquets, la marca va ser comprada per Iveco que posteriorment va passar a Tata. Una altra marca que va néixer diuen gracies al dictador va ser Seat, que en un principi va fabricar amb llicencia de Fiat, tot i que després se la va quedar el grup Wolkswagen. Una tercera va ser Ebro, que sembla ser que va sorgir en nacionalitzar la planta catalana de Nissan, actualment a l’orbita d’un grup xines. I la quarta la Metalúrgica Santa Anna, que va fabricar els Land Rover Santana, que després d’acords amb Suzuki i Iveco va acabar també en mans xineses.

No se si aquest personatge va ser tan bo pel país com diu l’article, hi ha qui no li sembla del tot be aquest reconeixement, el que si que est cert es que algunes de les marques van tenir renom, encara que no va ser tan per la bona gestió del dirigent com pel fet de que tampoc hi havia competència real, era com la tele, hi havia la 1 i la 2 i cap més, la gent o miràvem aquestes o no veiem tele. Encara que el fet que actualment uneix a les quatre marques, es que totes van deixar de ser ensenyes espanyoles.

Aquests dies també s’ha parlat de dos esdeveniments més que van fer historia, la mort d’en Franco i la restauració de la monarquia. Tothom hi diu la seva, de la primera uns diuen que van vessar moltes llàgrimes i altres diuen que van destapar ampolles de cava o xampany, que es com es deia aleshores, de la segona uns diuen que van ser el primer pas cap a la normalització democràtica del país i altres diuen que van canviar els caps visibles per tal de que en realitat res canvies.

Hi ha una realitat que no es pot canviar, i es que després del 36 la gent ho va passar malament, alguns molt malament, a altres les coses van començar a anar-los-hi be, com sempre tot depèn on tens els amics. Ara el món s’ha globalitzat, hi ha els que remenaven les cireres abans, ho fan ara i també ho volen fer en el futur, hi ha concentració de marques, i n’apareixen de noves que principalment provenen del països asiàtics, les empreses ja no saps ben be de qui son, grans corporacions, els anomenats fons d’inversió i en algunes ocasions els anomenats fons voltors. La realitat es que ens han construït una societat a mida del consumisme, es indiferent de si com a  persones estem be o no, el que importa es que com a societat caminem com a xaiets i gastem en allò que ens diuen, i si no expliqueu-me quin sentit te això que aquestes dies es fa arreu del món, la festa d’encesa de llums de Nadal. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.