Avi Pep

Ara fa tot just un mes parlava dels perills a la carretera, en articles a la premsa es posava l’ull crític en els major de 65 anys, que si estaven en condicions de conduir o no, que si eren, érem, massa vells i massa maldestres, és a dir que no érem de fiar.

Ja a l’anterior article deia textualment que “estic en aquesta franja d’edat de perillositat, es cert que amb l’edat les facultats i els reflexes poden minvar, per això procuro ser el màxim de prudent possible, no se si sempre ho aconsegueixo, però ho intento”.

També deia que segons el mateix article les franges d’edat que més morts presenten, son en primer lloc les de 55 a 64 anys i en segon lloc la d’entre 45 i 54 anys, i ara hi podem afegir, extret d’un nou article a VilaWeb, amb el titular “alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres” i que “familiars de víctimes de la violència viària es queixen que cal més educació, conscienciació i prevenció”.

Ja en el primer paràgraf podem llegir que “els sinistres foren causats pel consum d’alcohol, la velocitat excessiva i les distraccions” sense referencia a l’edatisme. De tota manera, si fem un cop d’ull a les noticies dels diferents rotatius, podem veure que a més de la velocitat excessiva, els estupefaents o l’alcohol, hi ha camions que perden la carrega, vehicles que no es que ja no respectin les senyals de cedir el pas, sinó que no respecten ni els “stop”, de tot una mica, i el conjunt es un increment important de la sinistralitat i les morts.

Surt la referencia a un pare que “va perdre el fill de vint anys el 2017 al passeig de la Zona Franca de Barcelona, quan un repartidor que conduïa una furgoneta, que va havia consumit cànnabis i cocaïna, el va atropellar”. A veure si es coneix amb fermesa que el consum d’alcohol i estupefaents es una causa important en els accidents, que s’espera a endurir el càstig per aquest motiu? no fer res és ser còmplice del delicte. Potser davant d’un sinistre, a més de denunciar al causant, també tindrem que començar a denunciar als que no fan res per aturar-ho, sigui quina sigui la seva ocupació professional.

I com diu aquest pare, segons el diari, “com a societat, alguna cosa fem malament i no funciona. També els legisladors. Fa falta molta educació, conscienciació i prevenció, sobretot entre els joves. Els pre-conductors han de saber que el que faran no és un joc”, diu que cal “promoure un canvi cultural sobre la seguretat viària. Hi ha una mesura que considera essencial per a evitar la sinistralitat: que la taxa d’alcohol sigui zero” i sense oblidar que “hi ha d’haver més presència policíaca a les carreteres”.

Una cosa és clara, tots defensem allò que més ens convé, i segur que per solucionar problemes com aquest del transit i les morts per accidents de circulació, cal ser valent, cal ser de ment oberta, cal avaluar pros i contres dels motius i dels possibles remeis per millorar-ho. Cal reduir el transport per carretera? si, o via ferroviària o un consum de proximitat real; cal reduir la ingesta d’alcohol i drogues? si, això vol dir o incidir en la producció i distribució o incidir amb més insistència i duresa en els consumidors … tot plegat es difícil, perquè no ens enganyem, al cap i a la fi qualsevol decisió a prendre, sempre esta condicionada per l’efecte “negoci” per l’efecte diners, i això avui en dia pesa molt, massa.

La meva pregunta en moltes qüestions i en aquesta també, sovint acaba set la mateixa, a que estem disposats a renunciar a nivell individual, en benefici de la col·lectivitat, en benefici de la societat? Imatge IA de Hansuan_Fabregas a pixabay.